Situació crítica

L'estat del CE Mataró en acabar aquest any no podria ser pitjor. La crisi econòmica ha avançat de forma galopant en un club que només ha sabut anar a la baixa des de fa anys. La temporada passada es va tancar amb un problema d'impagament a la plantilla i ara, quan encara no s'ha arribat al final de la primera volta, el club no pot garantir el pagament regular als actuals jugadors. Situació agreujada pel fet que, setmanes enrere, el primer equip va veure com se li demanava una rebaixa del 20% en el seu sou a canvi de poder cobrar a final de mes. Enrere queden les declaracions de l'entrenador Jaume Creixell, que a mes d'octubre cridava als quatre vents que el seu equip era l'únic que pagava al dia. Pagava.

Un dels últims episodis que han marcat aquest final d'any és l'enèsima topada amb l'Ajuntament. Uns problemes amb la caldera han desencadenat una vella disputa: la precarietat del Municipal de Mataró. L'entrenador porta tota la temporada, amb raó, posant el crit al cel per l'estat del camp. I el president va amagar en dimitir degut a la manca de suport municipal. Que les instal·lacions no són òptimes és un fet irrefutable. Els acords parlen de millors substancials durant en aquest 2009, començant per asfaltar l'entrada del camp. Però que ningú s'equivoqui. Per molt que l'Ajuntament dediqui grans esforços en el Municipal de Mataró, i per molt que les relacions amb el club vagin millor, el problema del CE Mataró no és d'instal·lacions.

Els diners manen, i ja pot el CE Mataró jugar en el millor camp de la comarca o, com diu en Creixell, en el pitjor, que sense liquiditat el club està abocat a l'abisme. Deu jugadors de l'anterior plantilla, que podrien ser algun més ja, van decidir denunciar el club per impagament. A principis de 2009 hi haurà el judici, amb el cop esportiu que podria comportar això. No són els únics. Pels camps de la comarca hi ha desenes d'entrenadors del futbol base a qui se'ls hi deu un sou. I a ex-treballadors (entre ells, el que havia d'encarregar-se del manteniment del Municipal). I a gent amb pes com Jordi Pi, l'últim en marxar... de moment.

I l'actual plantilla es troba que no sap què fer. Quedar-se sense cobrar no agrada, però marxar a equips de la Primera Catalana, l'opció més factible per la majoria, tampoc convenç. Només que decideixin plegar tres o quatre, la primera plantilla es quedarà amb onze jugadors i poca cosa més. De moment, Manu Carmona ja ha anunciat que s'està plantejant plegar. No per marxar a un altre club. Sinó deixar-ho tot –el mitja punta està perdent diners desplaçant-se cada dia a Mataró a entrenar per no rebre ni un euro, i penjar les botes. Passat festes decidirà.

El camí de Manu poden seguir-lo alguns jugadors més. O pot no seguir-lo ningú. De totes maneres, com es preguntava Kiku Rimblas en declaracions a capgros.com, qui pot exigir res a una plantilla en aquesta situació? Els mataronins no es troben mal ubicats en la classificació, però amb un estat anímic tant volàtil com el que es va veure davant el Reus -quan els jugadors ja sabien que no tindrien la paga assegurada, la salvació per mèrits esportius no està assegurada. I si s'aconsegueix, el futur no es dibuixa clar. Sense diners per pagar fitxes, la propera temporada és tota una incògnita. El club només ha fet que sumar pèrdues i pèrdues any rere any. I això es deu per molts factors, des de els incompliments d'alguns patrocinadors fins a la mala gestió . I una mala gestió no només econòmica. No s'ha sabut promocionar el club i els socis, a banda d'envellir considerablement, cada cop són menys. El camp està desert i en mal estat. Un exemple de com està el primer equip de la ciutat.

La imatge projectada tampoc acompanya. En una ciutat on centenars de nens practiquen futbol cada dia, si el CE Mataró no ha aconseguit ser el líder natural de tot plegat ha estat per demèrits propis. El distanciament amb els membres de la Comissió de Clubs n'és un clar exemple. Només la Cerdanyola, perquè penjava d'un fil, va seguir el projecte de Paco Gonzalo. I ara de Cerdanyola, club que havia arribat a ser el primer de la ciutat, no en queda res. La base ha desaparegut, i el primer equip no és ni l'ombra del que la seva història es mereix.La imatge del futbol base tampoc és gaire millor. Amb un juvenil a Divisió d'Honor, no sembla normal que davant l'adéu de l'entrenador Jordi Pi, hagi de ser la periodista de Capgròs Aida Soriano l'encarregada de fer l'alineació per enfrontar-se al Barça.

Entre els deutes del club i la falta d'entrada de diners, ningú pot presagiar el futur del CE Mataró més enllà del dia a dia. Ningú s'atreveix, tampoc, a admetre què pot passar quan acabi la temporada. Si és que s'acaba –una llàstima tenint en compte la plantilla inicial i la presència del, segurament, millor entrenador possible pel Mataró. El club està, malauradament, abocat a desintegrar-se mica en mica si no arriba un ajut extern que ajudi a eixugar o, si més no pal·liar en part, les dificultats econòmiques. Alguns apunten a l'Ajuntament com a salvador. Però l'administració pública no és qui ha d'aixecar les misèries d'una mala gestió en una Societat Anònima. Això no vol dir que s'hagin de desentendre totalment d'aquesta situació. Però la solució definitiva es troba en l'àmbit privat. O en renéixer. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma