Capgròs
Moltes de les vegades que es parla dels sindicats és per qüestionar-ne la legitimitat. D'això en sap molt la caverna mediàtica, i d'encomanar aquest qüestionament a altres esferes de la societat, també. Diu el diccionari de l'IEC, quan fem un clic a la paraula sindicat, que és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials comuns a tots els associats, especialment associació obrera. I si consultem la paraula legitimitat, ens la defineix com a qualitat de legítim. I el diccionari ens defineix aquest mot com a fundat en dret, vàlid perquè és conforme a llei, als principis acceptats. També, en una segona accepció, ens diu: genuí, no fals.
Sense necessitat de mirar-ho al diccionari, tots sabem què vol dir la paraula sindicat, i més si al darrere hi posem unes sigles, i també què expressem quan parlem de legitimitat. El sindicat agrupa i organitza els treballadors i les treballadores, i, en concórrer a les eleccions sindicals, n'obté un grau de representativitat que el legitima; al mateix temps que hom sap el grau d'afiliació de cada sindicat i, per tant, treu més conclusions sobre la seva representativitat entre la gent treballadora; ergo, legitimitat.
M'han fet arribar i aquest dies l'he pogut mirar una mica més enllà de la portada l'estudi elaborat pel CERES amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el títol La diversitat en el sindicat. Trets demogràfics i ocupacionals, valors i participació de l'afiliació a CCOO de Catalunya.
En aquest espai és quasi impossible fer una ressenya del contingut del llibre a causa de la seva extensió (324 pàgines), però també per la densitat, sobretot de xifres i dades. Ara bé, aprofitant que el Llobregat no passa pel meu poble, vull extreure'n dues o tres idees. La primera és que no és possible transformar la realitat sense conèixer-la (això val per tothom), ni renovar un projecte sindical sense saber com són i què pensen les persones que n'han de ser els autèntics protagonistes: els afiliats i les afiliades. El fort increment en l'afiliació femenina i en l'afiliació de les persones immigrades són una bona mostra d'aquests canvis.
La segona idea que volia comentar té a veure amb el títol de l'estudi: La diversitat en el sindicat. El sindicat està canviant la pell i està reflectint les importants transformacions que es produeixen en el món del treball. Mai més la base afiliativa del sindicat serà (ja no ho és ara) la dels treballadors industrials amb mitjana o baixa qualificació professional.
Un darrer apunt. La motivació per afiliar-se a CCOO és, per sobre de tot, els valors socials i laborals que representa el sindicat, però també per tenir protecció i suport i per millorar les seves condicions de treball.
Canvi de pell del sindicat en paral·lel a les transformacions del món del treball, protagonisme de les persones afiliades i la motivació per afiliar-se al sindicat pels valors socials i laborals en podria ser un resum; també una bona resposta a qui intenta treure legitimitat al sindicat.
Comentaris