Capgròs
George Steiner manté (a Nostalgia del absoluto, editorial Siruela, 2001) que a causa de la crisi de les creences espirituals de tota la vida, a Occident ens estem refugiant en místiques alternatives d'estar per casa. L'Orient juga un importat paper en aquest nou univers espiritual. Hinduisme, Budisme, culte per tot el que tingui a veure amb La Índia, amb el Japó o amb la Xina...
Tot això ho dic perquè m'he comprat un llibre per aprendre a fer Sushi. M'ho he pres com un repte personal. Ja tinc un potet de la salsa especial amb la qual es du a la taula i ja sé on aconseguir les algues amb les què s'ha d'embolicar. I tot sense sortir de Mataró: hi ha un supermercat al carrer d'Isern on s'hi troben aquestes i d'altres delicatessen asiàtiques. A més, m'he autofinançat un curset intensiu de sushi i sashimi al restaurant japonès que acaben d'obrir ben a prop de casa. Per cert, que l'acaben d'obrir i ja és sempre ple de gom a gom. Moda, avorriment o espiritualitat alternativa, qui sap.
Per cert, que la darrera vegada vaig anar al restaurant japonès, el mateix encarregat d'altres cops va encaparrar-se en oferir-me un curset intensiu de l'ús i el gaudi del wasabi, una mena de rave de color verd, molt, amb el qual es fa una pasta. Aquesta pasta, barrejada amb la salsa dóna un gustet molt especial a tot plegat. Recordava la primera vegada que el vaig tastar, quan jo encara no era tan sincrètica ni estava tan per la labor d'orientalitzar-me: vaig pensar-me que era albocat i me'l vaig menjar d'una cullerada. Ai. Des de llavors, el deixava de banda, no fos cas. Però l'encarregat en qüestió va dir-me que no ho podia fer, això, i s'ho prenia com una cosa personal. Així que li vaig fer cas. Em va donar unes lliçons bàsiques: és molt important menjar el wasabi amb la boca tancada. Després t'ho empasses, sents la picor darrere el nas, entre els ulls i després obres la boca i la picor marxa. Així de senzill.
He de veure si el wasabi també el puc aconseguir al súper del carrer d'Isern. Espero que sí, perquè ara ja no se m'acudiria fer sushi sense tenir a mà el rave picant. En vaig aprenent. Em fa pensar en la meva iaia Teresa, tot plegat: una vegada, una dona andalusa li va explicar com es feia l'arròs amb llet i ella el va servir de primer plat, amb la seva canyella i tot, calentó, com si fos una sopa. El meu avi no sabia si hi havia de sucar pa, o què, allà. Doncs més o menys, només que ara els horitzons s'amplien. Ah, el sincretisme... Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin
kneebend lassitude ibuprofen adiposis
Comentaris