Sílvia Pérez Curz ha posat la seva extraordinària veu al servei de nombrosos projectes. La seva trajectòria és el retrat d’una incessant activitat musical al costat de noms com Javier Colina i el seu trio, Toti Soler, el grup experimental Llama o les veus femeinnes de Las Migas. Afronta sense complexos –i sense aparents dificultats- estils i gèneres de tota índole, amb un segell propi inconfusible, gràcies al seu carisma i a un gran registre vocal. Tots aquests fets l’han convertida en un dels noms més destacats de la música catalana del moment. Però li faltava un pas per donar: publicar el seu primer disc com a solista, composat íntegrament per material de creació pròpia, on ella és la única gran protagonista. Finalment aquest disc ha arribat. Porta per títol 11 de novembre, i el presentarà aquest divendres al teatre Monumental, dins del cicle de Músiques Tranquil·les.
A més de ser el seu primer disc com a solista, 11 de novembre és el primer treball en què Pérez Cruz es presenta com a autora. Totes les cançons són seves, i també bona part de les lletres, que completa amb versos de Feliu Formosa, Maria Cabrera i Maria Mercè-Marçal. La seva creativitat també arriba fins als arranjaments de corda, vents i veus, escrits per ella mateixa, i la producció del propi àlbum, en la qual ha col•laborat amb Raül Fernández, un dels productors més en boga de la música catalana. A més del propi Fernàndez, ha comptat amb la col·laboració de músics com Joan Antoni Pich al cello, Miquel Àngel Cordero al contrabaix i Mario Mas a la guitarra.
Tots ells l’acompanyen en la gira de presentació, que va arrencar la tardor passada al festival Temporada Alta de Girona i Salt i que la porta ara al Monumental. Mataró no sol fallar en les gires d’aquesta cantant, que ja va ser a l’anterior edició de les Músiques Tranquil·les. La cantant de Palafrugell, de 29 anys, espera tornar a convèncer els mataronins i omplir amb la seva veu un teatre que la setmana passada ja va rebre un dels grans noms de la música del país, Albert Pla.
Divendres, dia 22. A les 10 de la nit al teatre Monumental
-
Comentaris