Si separes bé els residus, pagaràs menys

La generació de residus té una fiscalitat particular. Al contrari del que passa amb els subministraments energètics o l’aigua, on s’estableixen costos fixos i variables, tots els ciutadans paguen la mateixa taxa per a la prestació de serveis de de residus, independentment de la quantitat que generin o de si en fan una separació correcta. Una “tarifa plana” que no ajuda gens a crear la necessitat de reciclar ni de reduir els residus generats, ja que ni premia ni castiga. Això s’acabarà, ja que la nova Llei de Residus estatal implementarà impostos individualitzats en aquest àmbit. Queda per definir el calendari i, sobretot, el sistema, però tard o d’hora serà una realitat. De la mà del Consorci de Residus del Maresme, us expliquem en detall com us afectarà aquesta nova llei, que inclou altres canvis importants que sí que han entrat en vigor

Menys residus 

Reduir la quantitat de residus que generem un 13% al 2025 (respecte als del 2010)

Aquesta és una de les novetats del nou marc establert a la Llei 7/22 aprovat al Congrés dels Diputats el passat 8 d’abril, i que consisteix principalment en la transposició de les directives europees ja existents en aquest àmbit, tant la que estableix els objectius a assolir l’any 2035 com la de l’eliminació dels plàstics d’un sol ús. Una de les principals metes de la nova legislació és reduir la quantitat de residus que es generen, marcant xifres concretes: un 13% menys l’any 2025 (respecte al 2010) i un 15% al 2030. Cal tenir en compte que a Catalunya, en els darrers 11 anys només ha disminuït en un 4%, així que queda molta feina per fer.

Plàstics d’un sol ús

Per primer cop es posa en el punt de mira els productes i materials

En aquest sentit, la directiva contra els plàstics d’un sol ús pot ser clau, ja que suposa un punt d’inflexió en matèria regulatòria en l’àmbit del medi ambient. Fins ara la legislació se centrava en la recollida i el reciclatge, però per primer cop posa en el punt de mira els productes i els materials. Tal i com expliquen el Consorci de Residus del Maresme, Carles Salesa, “si no es posen condicions a la manera com produïm les coses i els materials que utilitzem, i només ens centrem en com els recollim i reciclem, mai assolirem els objectius desitjables”. Així, la llei prohibeix la distribució gratuïta d’objectes de plàstic d’un sol ús a partir de l’1 de gener del 2023 i també prohibeix la comercialització de determinats productes de plàstic d’un sol ús como les palletes, gots i plats.

Aliments i envasos

Molt d'èmfasi en el malbaratament alimentari i en la venda a granel

En la mateixa línia, la nova legislació posa molt d’èmfasis en la reducció del malbaratament alimentari, marcant com a objectiu la disminució d’un 50% per l’any 2030. A banda, s’estableix com a obligatòria la venda a granel i l’ús d’envasos reutilitzables a tots els comerços de certa magnitud i de totes les grans superfícies, de cara a eliminar fins allà on sigui possible que s’emprin envasos d’un sol ús. El que fins ara tan sols es veia a establiments específics d’aquest tipus de venda, ara serà habitual a pràcticament tots els supermercats i locals d’alimentació similars.  En aquest àmbit destaca també l’obligatorietat de bars i restaurants d’oferir gratuïtament aigua no envasada si el client la demana.

Objectius de reciclatge

Residus reciclats: 55% l'any 2025, 60% el 2030, 65% el 2035

La directiva europea ara transposada a l’Estat estableix que els residus reciclats s’han de situar en el 55% al 2025, al 60% en el 2030 i al 65% en el 2035. A Catalunya, de nou, s’haurà de treballar de valent per assolir aquests objectius, ja que l’any 2020 les xifres de reciclatge real (és a dir, el residu que realment es recicla, no el que es recull separadament) se situava en el 39%, 11 punts per sota de la meta del 50% fixada per aquell mateix any. Catalunya se situa per sota dels països més avançats d’Europa, com ara Alemanya, Països Baixos, Àustria, Suïssa o els estats escandinaus, però per sobre de la mitjana espanyola, que amb prou feines supera el 30%.

Responsabilitat ampliada del productor

Els productors s'han de fer responsables dels residus que generen els seus productes

El marc legal estableix que els productors són responsables de tot el cicle de vida del seu producte, i que han de pagar més pel fet de contaminar més. Per tant han d’assumir els costos de prevenció i també d’organització de gestió dels residus que es deriven de la seva producció. Fins ara en aquest concepte, conegut com a “Responsabilitat ampliada del productor” s’hi incloïen els fabricants de productes que acabaven als contenidors verd, groc i parcialment al blau (la contribució a Ecoembes dels fabricants d’envasos lleugers i de paper-cartró n’és un exemple), i amb la nova Llei de Residus estatal s’estén a nous àmbits, com ara el tèxtil, que era el gran sector pendent ja que genera molts residus dels quals els productors fins ara se’n desentenien. A la pràctica, aquest moviment acaba tenint repercussions en el preu del producte, al qual els fabricants hi traslladen el cost afegit de la gestió dels residus que se’n deriven.

Cap a un futur sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos?

Si no s'assoleixen els objectius de reciclatge, caldrà canviar de sistema

Pagar per un envàs i recuperar els diners quan el retornes és un fet ben habitual a esdeveniments com ara festes majors. La seva aplicació a gran escala no és una realitat al nostre país (sí a altres estats europeus, i des de fa anys). La nova Llei de Residus, d’entrada, no estableix el que es coneix com el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’Envasos (SDDR), però sí que el farà obligatori si, de cara al 2023, no s’arriba a un determinat percentatge de recollida selectiva d’envasos. Quelcom que suposaria un canvi molt important per a tothom, des del productor al consumidor, passant pels comerços, ja que requeriria d’una logística inversa de retorn del producte en tot el cicle productiu i de consum.   

Una nova fiscalitat

Es vol assimilar la taxa de residus al rebut de l'aigua i de la llum, amb fixos i variables

El canvi més important de la nova llei, perquè és el que afectarà directament el ciutadà, és alhora el més difús i pendent de concretar. Es tracta de la nova fiscalitat associada a la recollida de residus, amb l’establiment de noves taxes que, a més d'impedir que el servei sigui deficitari, facilitin el pagament per generació, ja sigui a través de la recollida porta a porta o amb contenidors amb accés personalitzat. Tal i com passa amb el rebut de l’aigua o de la llum, hi haurà d’haver conceptes fixes i variables, segons la quantitat de residus generats i la correcta separació dels mateixos. "Hem arribat a un punt on obligar el ciutadà a fer bé la seva feina tocant-li directament la butxaca és imprescindible per aconseguir els objectius marcats en la reducció dels residus generats", destaquen des del Consorci de Residus del Maresme. Però no hi ha un calendari establert encara, ja que queden molts reptes per resoldre en aquest sentit, com ara les aplicacions tecnològiques necessàries que ho facin possible.