Set artistes mataronins a Nova York

Nova York és un dels grans fars culturals del món. Especialment des del final de la Segona Guerra Mundial, quan la ciutat nord-americana va prendre el relleu de París per esdevenir la gran meca artística, rol que segueix jugant en ple segle XXI. Una megalòpolis que és el gran somni de tot artista, als que se’ls il·luminen els ulls tant sols sentir-ne el seu nom.

Unes expressions de pura alegria i il·lusió, gairebé infantil, com les que mostraven sense excepció els artistes mataronins que van ser a la roda de premsa de presentació de l’exposició que protagonitzaran a Nova York a partir del mes de març. Rosa Codina-Esteve, Jordi Prat Pons, Josep Serra, Ramon Manent i Perecoll (a més de Josep Maria Codina i Marc Prat, que no hi van poder assistir) estaven exultants davant l’oportunitat que se’ls obria. Ho fa de la mà del publicista i col·leccionista d’art Lluís Bassat, ja que aquests són els artistes mataronins dels quals disposa d’obra. La producció va a càrrec del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, integrat per la Fundació Carmen i Lluís Bassat i l’Ajuntament, amb seu a la Nau Gaudí. I es podrà veure a l’Institut Cervantes, a Manhattan, del 7 al 31 de març.

“Aquest és un d’aquells trens que només passa un cop”, va explicar Jordi Prat Pons, un dels artistes que serà present a l’exposició. “Jo a Nova York no hi he estat mai, és una satisfacció enorme formar part del projecte”, afegia Josep Serra, que va considerar que aquesta exposició és “un premi per als que portem molts anys picant molta pedra i amb poques alegries com a resultat”. “No és una exposició qualsevol, representa anys i anys de lluita dels d'artistes amb tot en contra, sense galeries ni espais expositius”, va apuntar Perecoll. Una idea que en certa manera plana sobre aquesta iniciativa: els artistes plàstics mataronins mai s’han sentit prou reconeguts per les institucions, ja fos per manca de suport de l’Ajuntament com per la necessitat de més espais expositius a la ciutat. L’arribada de Lluís Bassat a la ciutat, que des de fa una dècada compta amb un museu on mostrar la seva col·lecció d’art català contemporani, ha suposat un punt d’inflexió per a aquest col·lectiu. Bassat ja havia adquirit prèviament obra dels set artistes mataronins que formaran part de l’exposició a Nova York (també en té de Ricard Jordà), i exposat algunes de les seves peces a la Nau Gaudí.

L’exposició a Nova York, però, consistirà en obres creades expressament per a l’ocasió per part de cada un dels set artistes. En concret cadascun d’ells presentarà dues peces, mantenint totes elles el mateix format (un metre per 80 centímetres). Bassat va apuntar que les pintures (i fotografies, en el cas de Manent) presentades per cada un d’ells són “fantàstiques”, a l’alçada d’un projecte com aquest que, segons va explicar el col·leccionista d’art, li ha portat més de tres anys de feina. Després de negociacions i converses amb diferents sales i galeristes, l’exposició va acabar quallant a l’Institut Cervantes de Nova York, en una ubicació privilegiada al cor de Manhattan i amb una sala de dimensions no gaire grans però perfectament adequada per aquesta mostra. Una exposició que, segons posa de manifest el propi Bassat, “demostra que Mataró disposa d’un grup d’artistes molt superior a la mitjana”, fet que mereix que una meca artística com Nova York aculli una exposició monogràfica de creadors de la capital del Maresme. Està previst que, en acabar la mostra, els  quadres viatgin per les seus de l’Instituto Cervantes a Estats Units, i que la institució acabi adquirint-los.  Els artistes han cedit les seves obres i no reben cap remuneració per participar en el projecte.

“Estic segura que per a Bassat ha estat una elecció difícil, escollir-nos a nosaltres entre els grans artistes que hi ha a la ciutat”, va explicar Rosa Codina Esteve. Dels set, un és fotògraf, Ramon Manent, que va reivindicar la fotografia com una expressió artística i també va recordar el llarg periple de la Nau Gaudí, avui plataforma per a la promoció artística i cultural de Mataró quan fa menys de 30 anys era un sac de runes. “Recordo quan amb el llavors regidor Salvador Milà saltàvem la tanca que ho rodejava, perquè s’hi anaven a fer pisos, per intentar recuperar-ho per a la ciutat. Si llavors m’haguessin dit que avui estaríem donant a conèixer la Nau Gaudí i l’art de Mataró a Nova York, no m’ho hauria cregut mai”, va explicar.