Seny i Rauxa a Les Santes

La Destil·leria, el nou centre cultural situat al cor de Mataró (Camí Ral 282), s’inaugura divendres dia 18, d’una forma plenament vinculada a la Festa Major mataronina. Ho fa amb l’exposició “Seny i Rauxa a Les Santes” reuneix destacats artistes de la ciutat que reflexionen sobre de la festa. Preguntem als protagonistes què representa per a ells el seny i la rauxa de Les Santes, i com han mostrat aquesta idea en les seves obres.

Carla Aledo:  Les dues peces estan construïdes a partir d’una sèrie de ratlles. En la del seny, queden dins d’una retícula. Tot és pautat, i el seny es transforma en una obsessió. La Rauxa parteix de les mateixes ratlles però col·locades a l’atzar, sense cap mena de pauta.

Albert Alis: Tota la festa major és seny i rauxa. Esperem i gaudim de l’esdeveniment amb els seus clixés i tradicions (seny) i els vivim, més que menys, d’una manera arravatada (rauxa). L’obra mostra Santa Maria a vessar de gent el dia de l’Ofici, un acte de seny dins Les Santes. Per a molts, però, és un parèntesi, un descans que ens permet agafar aire per continuar amb la rauxa.

Anna Aluart: Seny i rauxa defineixen els  principals pilars de les festes tradicionals catalanes. Són sinònim de tradició, cultura i disbauxa. Les festes tradicionals s’han de gaudir de manera visceral, amb sentiment i passió, i això és el que he volgut plasmar en la meva obra.

Laia Arnau: El seny equival als valors de les tradicions com a caràcter. És un eix vertebrador de cultura popular. La rauxa, tot i formar part d’aquest eix, donaria nom a la part més emocional. No hi ha l’un sense l’altre. La peça que presento és d’aparença plàcida, la calma després de la rauxa.

Salvador Alsina: Seny i Rauxa són l’expressió d’una ciutat vers la seva Festa Major. Ho represento amb la imatge ingràvida i volàtil dels gegants dins l’espectacle de la festa.

Pol Codina: El seny i la rauxa es barregen a la Festa Major. A vegades toquem de peus a terra i d’altres perdem el cap, igual que els passa a les meves figures. Sovint passem d’un estat a un altre durant les festes i per això he escollit les dues Santes, que representen la dualitat de les tradicions i la Festa Major com a identificació d’un poble.

Marc Llacuna: Seny i rauxa son conceptes que s’entenen i existeixen l’un gràcies a l’altre. Arrauxats correm sota el foc, saltem  i ballem durant hores... El seny es  la reflexió que ens obre el sulls a la bellesa, la calor, els gustos i  les olors de la festa. No he pretès representar els conceptes de seny i rauxa, senzillament han format part del procés.

Eduard Novellas: Seny i rauxa són dos cares d’una mateixa moneda. L’obra és una reflexió personal sobre un dels actes estrella, La Ruixada. Presento dues versions litogràfiques d’una mateixa matriu, amb petites variacions cromàtiques.

Teresa Pera: He escollit un text del visionari arrauxat  Francesc Pujols per reivindicar el pensament salvatge, la filosofia i la cultura catalanes. Aquesta veu singular ens convida a pensar lliurement, oblidant-nos una mica del seny, incorporat a l’ADN català.

Perecoll: Per mi el seny equival a molts signes d’interrogació, i la rauxa, a l’admiració. La peça que presento és “14 i...” (un nom molt santero, la rauxa a punt de desfermar-se al Desvetllament Bellugós).

Sergi Ruiz: El seny i la rauxa ho impregna tot a la nostra societat i per suposat, les nostres festes. Per Santes són parts contraposades que corren d’acte en acte sense que una atrapi a l’altra. Tothom té dins seu una part amagada que el seny no deixa sortir. Per Santes, el foc, l’aigua, la música i la Juliana fan que aquesta rauxa amagada surti i puguem ser allò que la resta de l’any no som.

Mireia Canicio i Joan Safont: viure Les Santes és deixar-se embolcallar per l’esperit festiu d’una ciutat que batega a cops de llum, foc i música. Les Santes fan que ens retrobem en un món més real on la rauxa n’és l’exponent. En la peça que exposem es fonen capriciosament present i passat en un mur de formigó a manera de retaule a mig descobrir. 

Julian Waisbord: El seny i la rauxa és la forma de viure dels mataronins. I és per Les Santes quan aquests conceptes es troben en el punt més àlgid. Dues formes d’entendre la ciutat, un contrast de tradició i innovació. L’obra és un tastet d’un dels moments més representatius de la festa, la sortida de la Família Robafaves i el seu seguici.