Capgròs
N'he parlat tant d'economia aquest any
És normal, és el tema d'actualitat que ho domina tot avui en dia.
A finals de l'any 2007 vaig publicar en aquest mateix mitjà un article que titulat Ara que canvia la tendència. A finals del 2008 en vaig publicar un altre titulat L'any de la crisi. Aquest any l'he titulat Sembla que hem tocat fons i és la continuació dels anteriors.
Mentre la dinàmica de creixement semblava que no tenia aturador (no sols aquí sinó arreu) sols els ecologistes i alternatius, preocupats pel futur de la Mare Terra i dels que hi estem a sobre, qüestionaven el que passava, que aniríem a ca'n taps. En quant ha vingut el destrempament tot han estat lamentacions i queixes. El que em preocupa és que sembla que no s'hagin, de moment, extret masses conclusions del què ha passat per tornar a la tranquil·litat d'una forma diferent. Sembla que res, tornar a créixer per crear ocupació, i com sí res hagués passat.
Font: I.N.E.
Les declaracions governamentals van per aquest camí. Com que el problema impactant és l'atur, bé els aturats/es, cal dir que tornarem a créixer i llavors és crearà ocupació i ja hi tornarem
un nou conte de la lletera.
La meva visió és diferent. L'economia durant força temps serà una dada fixa. Crec que entrarem en un replà en l'escala del creixement. Llavors el tema serà adequar la població (movible, que es pot moure) a la producció de bens i serveis estancada. Quin maldecap pels polítics! Aquesta equació no la volen sentir. És repensar el sistema, i més enllà dels marcs tradicionals que controlen. Els espais ja no són els de sempre, els Estats, les fronteres, les institucions sectorials o gremials acotades. Ara es tracta de repensar el món i això no sé pas si dóna vots.
I com ho diem als pobres que ara comencen a treure el cap del pou de la història, i són molts, milers de milers, i ens han pres d'exemple als vells rics?
Nois, això no s'aguanta!
Sí, però vostès estan molt bé i nosaltres volem també viure com vostès
La tasca en aquesta direcció és titànica i no crec que sigui un camí que faci massa gràcia transitar als que sols pensen en el curt termini. Com s'explica? Qui és el valent que surt al balcó de l'Ajuntament, de la Plaça de Sant Jaume, de La Moncloa, de Brussel·les, de la Casa Blanca, a dir-ho?
Sembla que la vaig encertar quan vaig agafar la xifra del decreixement del 3,6% del PIB d'aquest any a Espanya en les meves explicacions. Els analistes (¿?) auguren que no continuarem retrocedint l'any que ve sinó que estarem en torn al creixement zero, dècimes amunt, dècimes avall. Ja hi firmo ara mateix. Caldrà pensar que diem als dos milions d'aturats que ha portat la crisi (els altres dos ja hi eren. Curiosament hi han estat sempre, fins i tot quan a finals del 2007, sols fa dos anys, varem tenir la punta més baixa d'aturats: El 8,7% de la població activa) Què fem amb els de fora que varen venir a cercar feina aquí i ara no n'hi ha. Que diem a les dones que s'han cregut massivament això de l'emancipació de gènere i ara no volen, amb raó, recular altra cop a la cuina? Què diem als i les joves que sols tenen present en el seu record que viuen a la terra de Xauxa? Que diem als administrats que creuen, per què els han fet creure, que totes les administracions són la bota de Sant Ferriol? Que diem als contribuents als que sols els hem parlat de reduccions de les seves aportacions al comú?
Valenta feina ens espera l'any que ve! I els següents...
http://manelmas.blogspot.com
Comentaris