Seguretat i turisme

La setmana passada tots vàrem quedar trasbalsats per la notícia de la mort de 150 persones als Alps francesos. Vagi per endavant el condol a totes les famílies dels desapareguts i en especial per la gent del Maresme que hi va perdre la vida.

Tots ells i elles, excepte la tripulació, eren turistes que anaven o tornaven de vacances o es traslladaven per motius de feina (turisme de reunions o fires). Els usuaris de l'aviació –i tothom en general- hem quedat astorats al llarg d'aquesta darrera setmana a mesura que ens arribaven les notícies dels fets. Aquest article l'he titulat amb el mot seguretat al capdavant, per que sense seguretat no hi ha turisme a cap indret del món. Seguretat i turisme és un binomi indestriable.

Dit això, sobta el sistema mèdic (reconec que no tinc dades d'altres països) que fa, com és l'alemany, que una empresa de transport col·lectiu de passatgers no rebi d'immediat la baixa d'un treballador vital com és un pilot, en una activitat com l'aviació civil, i del qual depenen tantes vides com gent porta a l'avió. Malalties psíquiques, psiquiàtriques, mentals en definitiva, haurien de tenir un tractament diferenciat de comunicació, sembla mentida que això no s'hagi previst. Volàvem en la convicció que això era així, en la confiança d'estar en bones mans.

Sorprèn l'existència d'un sistema de formació de pilots que permet que una persona amb greus deficiències psíquiques i sembla que amb tendències suïcides no sigui detectada a temps i apartada d'una professió de risc com es l'aviació. Una forta depressió hauria de ser motiu suficient per impedir l'exercici d'aquesta professió. Com és possible que parents i coneguts directes, com són pares, amics, professors, novies ... no siguin capaços d'activar les alarmes familiars i socials corresponents, per evitar un fet tant fatal com l'accident provocat per un malalt als Alps?

Sobta que els tècnics de seguretat no hagin previst les mesures tècniques i humanes adequades en els avions, per evitar fets com aquest. Parlo de mesures de seguretat adients i de la presència de dues persones sempre en les cabines dels avions. Ja sé que això es fàcil de dir a pilota passada, però...finalment també sorprèn , que en el món de la seguretat aèria no s'hagi fet un anàlisi de riscos seriós, element previ a qualsevol pla de seguretat, i més en un sistema de transport tant estès com és l'aviació comercial a tot el món. Sabem que la seguretat absoluta no existeix, però en aquest cas són massa elements negatius i contradictoris que conflueixen. Sense un anàlisi de riscos complert i exhaustiu no hi ha pla de seguretat que valgui. Sembla com si s'haguessin oblidat del factor humà (els recursos humans propis) en la llista de riscos aeris.

Al final 150 morts, el fet més dolorós. Generació d'inseguretat aèria i pèrdua de confiança en Lufthansa, empresa mare de Germanwings. Sembla que la fatalitat no es pugui preveure, malgrat tenir sistemes de previsió i gestió que haurien d'impedir aquestes coses. Sempre hem d'anar a remolc de les circumstàncies per millorar la seguretat?. On és la prevenció, la planificació i la feina ben feta?. Quina llàstima de vides!.