Segrestrats

El resultat electoral que va comportar l'expressió a les urnes dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya el diumenge passat va ser contundent.

En primer lloc, quant a participació. Lluny de les elevades xifres d'abstenció de les darreres conteses, autonòmiques i municipals, la participació sense ser d'una magnitud espectacular, àdhuc inferior de la del 2004, va tornar a nivells diguem-ne normals pel que passa més habitualment des de la represa democràtica.

En segon lloc, va proporcionar una victòria espectacular als socialistes. 25 dels 47 escons en joc van anar a parar a les seves mans, (quatre més que el 2004. La majoria de la representació catalana està en mans del PSC), deixant la segona posició per CiU que va aconseguir mantenir els 10 que ja tenia, i distanciant-se encara més del PP, 17 escons, malgrat que també els populars van augmentar en 2 els seus. La diferència entre els socialistes i els populars a tota Espanya és al final de 15 escons el que realça el resultat a Catalunya. Hecatombe a casa dels d'ERC, de vuit a tres, i decepció a ICV que perd un dels dos que tenia. Tant ERC com ICV deixaran, llevat de sorpreses o piruetes complicades, de tenir grup parlamentari propi. Els canaris de CC que ja havien perdut el grup per divisions internes a finals de la passada legislatura tampoc el recuperen. De vuit grups parlamentaris a començaments del 2004 a cinc a l'inici del 2008. Més d'un terç menys de paraules al diari de sessions.

La sorpresa de molts analistes, comentadors, opinadors i tertulians professionals ha estat gran. Però, a Catalunya no hi havia una mala maror fruit del "desgavell" en la gestió del Govern Central dels socialistes? No hi havia un cabreig que afloraria a les urnes deixant-les mig buides? Fins hi tot, il·lustres veterans de la política preconitzaven el vot en blanc (del que n'hi va haver menys que mai). Què va passar el diumenge? Els catalans/es són en gran part una colla de "massoques"? O és que realment són més intel·ligents del que aquells es pensen, i comprenem millor el què passa i saben destriar el grà de la palla?

I també amb gran sorpresa constataven molts dels aitals "vividors" de la paraula (perdó, no és pejoratiu, és indicatiu d'un ofici) que el conjunt d'Espanya s'inclinava cap el bipartidisme culpant-ne a les dues forces principals sense voler fer cap anàlisi de què havia portat als altres a lliscar cap a la marginalitat i a CiU, per exemple, a mantenir-se.

Cap retret a les ganivetades que les restes del desprestigiat moviment comunista camuflat de verd protagonitzen arreu i deixen a persones tan respectables al llindar de la porta de sortida per anar-se'n. Ni cap valoració mereix la immaduresa (sembla congènita) dels republicans com es va continuar posant de manifest l'endemà mateix de la jornada electoral endinsant-se pels camins de l'extra-parlamentarisme, sinó encara en nombre si quant a les actituds.

El que hi ha molt a Catalunya és un continuat segrest de l'opinió a partir de la publicació d'una espècie de pensament políticament correcte que gesticulant, cridant i pontificant, fins i tot amb altivesa, intenta -i moltes vegades aconsegueix- una centralitat i preponderància de l'activitat política pública, que com a quedar ben palès, està molt allunyat no només de les necessitats reals de la gent sinó de la voluntat majoritària de la població.

Les forces majoritàries han de col·locar a cadascú al seu lloc en nom de l'expressió de la voluntat democràtica que expressen els ciutadans, no de la d'aquells que aconsegueixen notorietats extravagants i moltes vegades immobilitzant les accions que cal emprendre o proposant camins que no porten enlloc. Són els ciutadans/es els que tenen la raó, no el que quatre il·luminats, o ignorants, moltes vegades ens proposen. I cal que l'autoritat obtinguda per aquesta voluntat democràtica s'imposi, amb el respecte convenient per totes les opcions que vol dir escoltar-les i atendre-les fins un punt. El punt en que no siguin elles les que s'imposin contra la voluntat majoritària. Fóra un clamorós segrest d'aquesta voluntat.

A Mataró en tenim alguns exemples en els darrers temps d'aquesta perversa pràctica política que ens pot portar a superar les capgrossades més sublims que estan fixades a l'imaginari ciutadà de Catalunya. En democràcia atendre a la diversitat de visions i opinions no vol dir pas l'acceptació acrítica de les totes les propostes que es fan. El conjunt de la societat, i la seva expressió més genuïna que és el govern democràtic, ha de valorar-les en el què representen, no menys ni amb menyspreu, però tampoc més del que representen en realitat.

The answer, my friend, is blowing in the wind, no en les proclames i actituds més o menys arrauxades, espectaculars o pretesament innovadores que massa vegades tenen més predicament del que haurien de tenir i se les escolta més del que se les hauria d'escoltar.


http://manelmas.blogspot.com

Post scriptum: Respecte a molts dels comentaris que ocasionen aquest i d'altres escrits lamento el to i el contingut que tenen. El meu capteniment sobre els mateixos el vaig deixar clar fa molts pocs dies al meu diari personal i públic en l'entrada "Els borinots". Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin