Capgròs
Una carpa instal·lada a la plaça de l'Ajuntament permet des d'ahir dilluns dia 23 fer un viatge en el temps de quasi deu mil anys sense moure's del Mataró del segle XXI. Es tracta de la mostra Sedentaris, de la Fundació La Caixa i l'Ajuntament de Mataró, que possibilita al visitant conèixer quan, com i per què els nostres avantpassats van abandonar les activitats de caça i recol·lecció en favor de l'agricultura i la ramaderia, i van decidir establir-se en petits poblats de cabanes.
L'exposició, que abasta cronològicament 6.200 anys, s'estructura en dos àmbits: l'introductori, que mostra una forma de vida basada en la caça i la recol·lecció; i un segon dedicat al Neolític, que es conclou amb un grup escultòric que ens introdueix al Calcolític o Edat del Coure.
Mitjançant recreacions d'àmbits, reproduccions d'objectes, audiovisuals, plànols i taules cronològiques es pot veure l'evolució que fa l'home i passa de ser nòmade a sedentari. En aquest sentit, el més espectacular de la mostra és una reproducció a escala gairebé real de la cabana del Neolític que pertany al jaciment de La Draga, al Pla de l'Estany.
La mostra, que de moment ha passat per Puigcerdà, Cornellà, Vic i Mataró, està plantejada com una segona part de la mostra Humans, que va ser a Mataró la tardor de 2003 i que va rebre 24.000 visites. Es podrà visitar fins el 26 de febrer.
El secretari general de la Fundació La Caixa, Lluís Reverter, i el comissari de l'exposició, Lluís Batista, van ser els encarregats d'explicar els detalls de la mostra a la comitiva municipal, formada per l'alcalde Joan Antoni Baron, el president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, la primera tinent d'alcalde, Pilar González, i el cap de files d'ERC a l'Ajuntament, Genís Bargalló. Per part de La Caixa també hi havia el director de l'àrea de Mataró de La Caixa, Xavier Sabater.
A l'hora dels parlaments, Lluís Reverter es va referir a la importància de conèixer el passat de manera que això estalviï problemes en el futur, en relació a les glaciacions. Per la seva banda, l'alcalde Joan Antoni Baron es va felicitar de la instal·lació d'una mostra d'aquest tipus al centre de la ciutat: "Volem un centre viu, on hi passin coses. Això dóna sentit a la ciutat", va assegurar.
Els horaris de l'exposició són de dilluns a divendres de 12.30 a 14 h i de 17 a 21 h. I els dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 h i de 17 a 21 h. També hi haurà visites escolars prèvia cita al telèfon 93.758.24.01. L'accés és gratuït.
-
Els canvis en l'art i la introducció de nous cereals
Dos aspectes que apareixen al llarg de la mostra són els canvis que tenen lloc en el pas d'una societat de caçadors i recol·lectors al Neolític en el camp de l'art i del conreu d'aliments. Una simple ullada als materials de la mostra permet adonar-se que les noves pintures parlen d'una cultura importada d'Orient, amb una nova representació que intueix una forma de pensament abstracta diferent de la percepció de la realitat que es tenia fins llavors. La ceràmica és un altre dels elements fonamentals de l'època. Pel que fa a l'agricultura, és en aquest procés de canvi quan s'introdueixen els cereals del Pròxim Orient -blat, ordi i civada- i es combinen amb els vegetals autòctons -faves, pèsols i llenties- tot donant lloc al complex conreu mixt del Neolític. A la la mostra s'il·lustren les quatre fases que seguia l'agricultura de l'època -crema, tala, llaurada i sega- i a sota de cada il·lustració hi ha una sèrie de reproduccions científiques de les eines que utilitzaven els nostres avantpassats.
Lluis Reverter i Lluís Batista ensenyant una de les recreacions de la mostra a les autoritats mataronines.
Comentaris