Se’n van 'de rositas'

No han tingut prou enfonsant l’empresa, que a més, se’n van amb les butxaques plenes i sense pagar cap “peatge”. Perquè la ja desapareguda Caixa Laietana se’n va en orris, sobretot per la nefasta gestió tant del darrer Director General, Josep Ibern, com de l’anterior, l’inefable Pere A. De Dòria. Ambdós han sepultat sota les runes de l’especulació immobiliària gairebé 150 anys d’història de l’estalvi mataroní.

Ja al 2007, la carta d’un taxador immobiliari que treballava per Caixa Laietana, que va presentar la seva dimissió, denunciava que alts càrrecs de la caixa el van pressionar per tal d’incomplir la normativa existent, a fi i efecte d’emmotllar els valors de les taxacions a les “necessitats” de l’entitat, de tal manera que certes operacions s’aprovessin sense que determinats “condicionants” obstaculitzessin dites operacions. Denúncia aquesta que no va ser contestada mai per la Direcció de l’entitat, tot i que se li va reclamar per part de la representació sindical. Havia començat l’espoli.

Passat el temps, la bombolla es va anar inflant, les operacions ja no tenien rigor, qualsevol persona era susceptible de gaudir d’una hipoteca, no importava si tenien nòmina oficial o no, si superava amb escreix el seu ratio d’endeudament, etc. Fins i tot es feien hipoteques sobre coves, i per descomptat, es superava el 100% d’un valor de taxació inflat. Això i molt més ha fet enfonsar la caixa d’estalvis de Mataró.

En aquest drama hi ha altres actors. No oblidem el paper del Consell d’Administració en tots aquells anys: un Consell d’Administració segrestat per la voluntat del seu(s) Director(s) General(s). Uns membres que, o bé no sabien, o bé no volien saber, preocupats, més d’un d’ells, en salvaguardar els seus propis interessos en relació amb l’entitat. Un Consell d’Administració que va donar llum verda a sous estratosfèrics per a la Direcció, incentius de tota mena, plans de pensions multimilionaris, assegurances per gaudir d’un a jubilació daurada, tot en benefici de l’Alta Direcció de l’entitat.

Ara, ens esquincem els vestits per la indemnització que ha rebut el darrer Director General, Josep Ibern, que puja a 525.000€. Erròniament algú ha apuntat que el seu pla de pensions volta sobre els 2 milions d’euros. El cert és que es tracta d’una assegurança per completar la seva pensió de jubilació quan arribi l’hora, una assegurança que ha acumulat 2,5 milions d’euros des de març de 2008. El pla de pensions, fet a mida del senyor Ibern i de l’anterior Director General, va a part, i ni se sap l’import exacte.

Mentrestant, centenars d’estafats per les participacions preferents que han vist com desapareixien els seus estalvis, es manifesten setmana rere setmana reclamant el que és seu. Mentrestant, persones que no poden pagar la seva hipoteca són desnonades sense pietat per la nova direcció de Bankia.

La condemna moral ja la tenen, el repudi és general, però no és suficient. El primer que haurien de fer és demanar perdó per la seva gestió. En segon lloc, haurien de renunciar a les seves prebendes i tornar els diners als seus legítims amos, el clients als quals han estafat. I, en tercer lloc, li tocaria actuar d’ofici al Fiscal General de l’Estat i portant-los a judici. De ben segur que una bona instrucció donaria com a resultat suficient motius legals per jutjar-los. El que no pot passar és que se’n vagin “de rositas”.