Santiago Estrany rep la la distinció d'Òmnium Cultural

L'acte de distinció d'Estrany va començar amb unes paraules de la vicepresidenta d'Òmnium Cultural de Mataró, Roser Trilla, que va destacar les facetes de l'homenatjat com a artista, docent i estudiós. Emocionat, Santi Estrany va fer un discurs improvisat d'agraiment "a la Junta, a l'Entitat i als socis" i va dir que "si una Entitat té tanta vàlua, com és el cas d'Òmnium Cultural, el guardó encara té més valor". A més va afirmar que la seva vida havia estat dedicada en un cinquanta per cent a l'art i en cinquanta per cent a la docència tècnica, i tot i l'aparent antitesis de les dues facetes aquestes han estat complementaries una de l'altre. "He disfrutat tant en la docència com en l'art" va afirmar. Estrany va acabar fent un resum del seu treball que va culminar en la tesis doctoral que ha publicat recentment "L'art gràfic del Noucentisme" fent una reivindicació d'aquest moviment de començament de segle que va definir com un "retorn a les arrels de Catalunya".

Abans, l'historiador i doctor en Història Moderna Joan Giménez va cloure el cicle organitzat per Òmnium Cultural. Giménez va començar contraposant la societat mataronina del segle XVI, cohesionada i homogènia, amb la del XIX, fragmentada i plena de lluites entre grups polítics i socials:"una societat desvallestada, dividida per diversos grups que lluitàven per mantenir o aconseguir uns privilegis" segons Gimènez. Així, el paper del clergat, amb el seu paper social fortament discutit durant aquells anys, els carlins que intentàven mantenir una estructura d'antic règim, la nova realitat burgesa i capitalista representada per les corrents liberals moderades i progressistes, els grups obrers amb el seu republicanisme federal o el moviment catalanista que intentava crear un espai propi polític i social van ser alguns dels grups socials que l'historiador va explicar i analitzar. A més Gimènez va detallar els canvis ideològics que s'havien produit exemplificant-lo amb diferents personatges de l'època poc coneguts, com ara els germans Queralt, un general reialista absolutista i un altre alcalde de Mataró progressista, o Josep Garcia Oliver, liberal mataroní fundador de l'Ateneu Mataronés, la Biblioteca Popular o la Caixa d'Estalvis. L'historiador també va parlar dels canvis econòmics, on va destacar el camí d'una economia agrària centrada en la vinya i els seus derivats cap a una economia industrial de mercat, on les dures condicions de vida i de treball dels obrers van iniciar el moviment obrer. Finalment després de destacar que tots aquests canvis havien produit la metamorfosi del model de ciutat, va afirmar que "el segle XX va ser l'epíleg de les angoixes i anhels dels homes del segle XIX".