Santi Estrany

Difícil es esgarrapar quatre idees per remarcar la memòria del gran artista i millor amic que ha estat en Santi Estrany que ens ha deixat avui. Difícil no tan sons per que l'emoció pot trair fàcilment la valoració del record, ans també per que la seva polièdrica activitat podria deixar en el calaix de l'oblit alguns dels més que rellevants mèrits aconseguits en la seva intensa vida creativa , pedagògica i de responsabilitat ciutadana.

Santi Estrany va ser en essència un noucentista traslladat en el temps. Les enciclopèdies diuen que el noucentisme era el moviment cívic d'exaltació de la cultura, el catalanisme, la mirada integradora cap Europa, reivindicant l'ordre i el seny, intentant el domini de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat . Un conjunt d'elements que tots podem reconèixer en la seva persona i en els diversos aspectes que va conrear en vida.

Artísticament va ser capaç de crear un idioma pictòric personal i inconfusible centrat en el paisatge urbà. Santi Estrany era viatger impenitent, establint una peculiar relació amb les ciutats a les que s'acostava. D'elles, i mitjançant el seu peculiar constructivisme, extreia el batec dels seus monuments, espais i carrers, oferint-nos una mirada absolutament seductora en l'aparença que alhora era fidel reflex de la veritable ànima de la ciutat escollida.

Una comunicació de la que semblava sentir-se en deute i que retornava també en forma de bellesa i amb destinatari la seva ciutat de Mataró, mitjançant aquests magnífics esgrafiats que escampats per tota la geografia urbana, no tan sols embelleixen la ciutat ans també l'humanitzen i esdevenen elements integradors essencials. Uns esgrafiats que tant el van fer patir amb algunes absurdes demolicions i que sortosament estan ja sota el paraigües protector del patrimoni cultural comú.

Una recerca de la perfecció harmònica, d'una secció àuria interioritzada, que s'evidencia també en la seva tasca docent i pedagògica des de l'Escola d'arts i Oficis fins la Universitat Politècnica, passant per l' Institut Politècnic Miquel Biada i altres indrets, assolint el màxim en la seva tesi doctoral al voltant de l'Art Gràfic al Noucentisme , esdevingut llibre de referència en el tema. Una praxis de Cultura i País que va fer evident en el seu treball en tot allò que la ciutat el requerí, ja fos en comissions de cultura, nomenclàtor, patrimoni i molt especialment en el Museu de Mataró en el que va realitzar una tasca ingent i memorable en els temps més difícils i del que va ser expulsat de manera vil i rastrera, un fet que el marcà en vida i que mai va poder oblidar.

Una manera de fer i de ser que va saber traslladar a altres passions de la seva vida com ho van ser el dibuix de la figura humana, la fotografia, els “ex-libris”, aquestes peces artístiques veritables compendis de reflexions filosòfiques i de les que n'era referència mundial. I com no, en la seva tasca de descobrir i recolzar als artistes joves, el que ha comportat que la quasi totalitat d'artistes que depassen la cinquantena van debutar en el Museu de Mataró sota el seu aixopluc.

Una manera de fer i de ser que el van fer mereixedor de l'absolut respecte per part de tothom i en especial del petit món de la cultura local que avui està trista per haver perdut un referent que amb passió i seny va lluitar sense defallir, per l'art , la cultura i la ciutat. Per sempre en el record Santi