Santi Estrany denuncia la destrucció dels seus esgrafiats a la ciutat

El veterà artista mataroní Santi Estrany, doctor en Belles Arts per la UB i reconegut pel seu singular estil pictòric, molt geomètric, és també l’autor de prop d’una quarantena d’esgrafiats que decoren i embelleixen els edificis de la ciutat. Són especialment coneguts, i vistosos per la seva gran mida, els que ha realitzat a una de les torres d’habitatges de la plaça de Granollers i el mural d’Indústries Campins, al Camí del Mig. Aquesta sèrie d’esgrafiats, però, no estan sotmesos a cap protecció patrimonial. Per aquest motiu, en els darrers anys n’han anat desapareixent, producte d’obres de reforma en els immobles que els acollien.

Estrany va inaugurar l’any 2001 l’Espai F del Foment amb una mostra fotogràfica dels seus esgrafiats. Del conjunt d’obres presents en aquella mostra, l’artista en té comptabilitzats vuit que han desaparegut. La majoria, ubicats al centre i eixample de la ciutat (immobles dels carrers Barcelona, Pujol, Baixada de Santa Anna, San Francesc d’Assís i plaça dels Ninots). “Això és quelcom que et frepa molt. Que et destrueixin una obra a la teva ciutat, on sempre has viscut i treballat, fa molt de mal”, afirma Estrany. El pintor destaca que aquests esgrafiats “embelleixen la ciutat” i considera que “cobrir-los amb ciment i totxana no diu molt” de la mateixa.

L’artista mataroní recorda que els esgrafiats dels edificis locals no estan sotmesos a cap mena de protecció. No estan inclosos en el Catàleg del Patrimoni, encara que el mateix Estrany no s’ha cansat de demanar-ho. “Quan formava part del Consell, vaig portar els seus membres a la Riera a admirar esgrafiats antics i proposar-los que es protegissin. La seva resposta va ser una fredor absoluta”, explica Estrany. Més endavant ho va parlar amb el llavors regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, que el va adreçar de nou al Consell del Patrimoni. “Aquests em van enviar al Patronat de Cultura, que s’ha limitat a no fer res sobre el tema”, afirma Estrany. Aquesta manca de protecció comporten que els esgrafiats estiguin constantment en risc.

Autor de la restauració d’esgrafiats exteriors de la Capella dels Dolors i de l’altar major de Santa Maria, Estrany lamenta la poca consideració que es té a Mataró amb les seves obres. El pintor recorda la seva participació en el l’elaboració del Pla Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona, com a representant del col•legi de Doctors en Belles Arts. “Tot el que vaig defensar a la capital m’ho destrossen a Mataró, la ciutat on he ensenyat art durant 45 anys”, es queixa.