Santi Estrany crida a “commemorar com cal” el centenari del Noucentisme

“Les institucions s'han d'implicar en commemorar el centenari del Noucentisme com cal”, va dir el pintor mataroní Santi Estrany –fill del cèlebre artista Rafael Estrany- en el transcurs de la taula rodona titulada "El Noucentisme a Mataró ", que va tenir lloc divendres a Can Palauet amb motiu del 150 aniversari de Valldemia i la celebració dissabte 13 de maig del primer centenari del moviment noucentista. Segons Estrany, “Catalunya té un deute amb aquesta època esplendorosa de l'art del segle XX” que ha de ser saldat.

L'acte també va homenatjar l'arquitecte mataroní Josep Goday (1882-1936), en commemmoració del 70è aniversari de la seva mort. Goday fou responsable, entre d'altres treballs, de l'ampliació de l'escola Valldemia i, segons Santi Estrany, és un dels grans arquitectes noucentistes del Maresme, juntament amb Joaquim Torres i Garcia. Estrany també va destacar la figura de Cañellas, “versàtil” col·laborador de Josep Goday i ampliador de la seva obra a Valldemia amb els esgrafiats.

El Noucentisme estigué estretament vinculat a la gestió política de la Mancomunitat, i és que el President Enric Prat de la Riba va exercir de figura orientadora d'aquest moviment caracteritzat pel retorn al classicisme, a l'herència greco-romana i per la simplicitat, guiant sovint els arquitectes a través del seu criteri. En el cas de Goday, aquesta relació traspassar l'àmbit polític i va establir una fructífera relació professional amb l'arquitecte i polític mataroní Josep Puig i Cadafalch -sucessor de Prat de la Riba com a President-, del qual fou col·laborador i continuador de la seva obra. Junts van el·laborar una bona part dels quatre volums de l'obra de capçalera L'arquitectura romànica a Catalunya, que es van publicar al primer terç del segle passat. Segons l'arquitecte Joan Bassegoda, un dels ponents a la taula, Josep Goday va treballar molt durant la seva breu carrera. “És sorprenent veure la feina que va fer amb només 54 anys de vida i que el va dur a fer projectes per tot Catalunya”, va comentar. L'homenatjat també va establir relació professional amb Antoni Gaudí, ja que es va encarregar de la decoració interior de les aules escolars del Parc Güell.

L'arquitecte Agàpit Borràs es va allunyar de la figura de Josep Goday per parlar de la presència noucentista i del seu precursor, el Modernisme, a Mataró: “Hi ha un gruix de grans arquitectes concentrats en el conetxt d'una ciutat mitjana com Mataró: Elias Rogent, Josep Puig i Cadafalch, Miquel Garriga Roca o Antoni Gaudí”, va explicar. Quant al Modernisme, Borràs va destacar la importància de l'eix Rogent-Gaudí, que comprèn l'edifici de la Presó i el desviament de la riera de Sant Simó –totes dues obra de Rogent- i la nau de la Cooperativa Obrera La Mataronense, projectada per Gaudí. “És senzilla, però destaca per l'ús dels arcs catenaris que serien una constant en la carrera de Gaudí”, va assenyalar l'arquitecte.

Segons Borràs, Puig i Cadafalch és l'exemple de la generació que enllaça el moviment modernista i el noucentista. Com a arquitecte municipal de Mataró, actuà seguint criteris d'higiene i salubritat, tal com també va fer Josep Goday. El també atquitecte municipal Garrica Roca ja s'inscriu en el neoclassicisme noucentista: l'Ajuntament, la Peixateria i el Cementiri són les obres que es poden apreciar a Mataró. Més endavant Garriga Roca projectaria el teatre barceloní del Liceu, però els seus inicis, com els d'aquest grup de grans arquitectes catalans, foren a la nostra ciutat. “Mataró, una ciutat dinàmica, els va oferir el primer contacte amb la professió, que els va permetre arribar lluny”, va concloure Borràs.