Sant Lluc 2014

Ja fa uns quants anys que la Sant Lluc va pendent avall i sense frens. El constant degoteig, esdevingut en els darrers anys veritable brollada, dels artistes més qualificats de la ciutat i la poca consideració de molts dels participants amb un cert nivell que han anat més amb un passa com puguis que no volent demostrar el seu bon fer , ha potenciat en tal manera el nivell dels aprenentets sense el més mínim exigible, que el sant Lluc havia esdevingut una mostra sense cap mena d'interès i situada en la UCI artística. br>
Enguany l'aposta per una mostra identificada amb el valor de la identitat i el fer d'instaurar barra lliure sense cap mena de control qualitatiu permetia intuir el desastre , però ni en el pitjor dels sons podíem arribar a imaginar la magnitud de la tragèdia que ha convertit aquest sant Lluc en una de les pitjors edicions de les que pogut viure, i en porto trenta nou com a crític. Que el Sant Lluc tingui tan poca qualitat certament és preocupant. Ho és en tots els sentits però principalment ho és en la pèssima imatge que dona a un visitant desconegut i cregui , -com és habitual en col·lectives d'aquest tipus -, que aquest és el nivell plàstic creatiu de la ciutat, però molt especialment per el sentit educatiu que comporta la mostra.

El Sant Lluc és , i amb molta diferència , l'exposició més visitada de la ciutat. Per ella hi passa gent que no visitarà cap altre exposició en tot l'any. És obligació doncs dels artistes i principalment dels organitzadors que tenen un “per l'Art” en el nom de l'associació, vetllar per que existeixi el màxim de qualitat en el presentat i la visita, no tan sols sigui plaent en l'estètic ans sigui una lliçó plàstica que els permeti millorar en els seus coneixements i els pugui anar endinsant en el coneixement artístic. En guany tan sols una dotzena de peces , que amb molta benvolença podem allargar a la vintena rasa, mereixen un mínim d'aprovat , amb tan sols d'entre elles, una cinquena de peces de veritable nivell i un parell de sorpreses a agrair. La resta configura un totum revolutum que mai hauria d'estar present en una exposició com aquesta.br>
De tot això en surt una mirada esperançada. Com que ja no es pot caure més baix ara tot serà positiu. I aquest seria el meu desig i per això caldria que l'organització deixés d'escudar-se en la mentida de la popularitat , - el sant Lluc la van crear professionals per a professionals i un parell d'afeccionats amb possibles -, i tingués l'aposta de la qualitat com a bandera. És l'únic camí. I si volen seguir com avui és obligatori retirar l'acte d'entre els culturals, ja que en l'edició d'enguany , la mostra està a l'alçada de la importància del concurs de truites d'una festa de barri, i perdent en qualitat en la comparança.br>
Un Sant Lluc que caldria recomanar no visitar, i que en cas de fer-ho s'ha de tenir en compte , si un és bon afeccionat , que bona part de l' exposat pot ferir la sensibilitat del veritable amant de l'art.br>
Una exposició que és un veritable harakiri al sentit conceptual de tan antiga col•lectiva. Absolutament lamentable.