Capgròs
Fidel a la seva cita anyal arriba una nova edició de la mostra col·lectiva dels artistes mataronins que omple com sempre a vessar les sales de l'Ateneu. Una exposició que en aquesta edició presenta una variada lectura que tot marcant una lleugera davallada del nivell del presentat, sembla començar a presentar signes inequívocs d'un final de cicle.
Potser el millor de les darreres edicions del Sant Lluc estava en el gruix d'artistes poc coneguts que ens oferien positives sorpreses en forma de treballs il·lusionants, en contraposició a les obres de bona part dels artistes reconeguts que oferien peces, moltes vegades de trascantó, amb evident valor absolut però nul relatiu.
Enguany però succeeix el contrari. El gruix d'artistes de primera línia, amb noms coneguts de tothom, semblen haver-se conjurat presentant treballs valuosos que responen al seu nivell, fet que s'agraeix, en postura que s'ha contagiat a aquells artistes també coneguts però d'un segon nivell, que dignifiquen la seva presència amb obres meritòries.
Per tant ens trobem amb mitja exposició de nivell digne, però l'altra cara de la moneda és més sagnant. Una trentena d'obres d'ínfima qualitat s'han salvat pel númerus clausus mentre que per l'altra part l'absència de sorpreses, -el que era el més positiu de la mostra-, és quasi absoluta havent de destacar essent benvolents els treballs d'Eva Casado, Beth Formas, Núria Hurtado, Núria Ribas, juntament amb la confirmació de Paloma Rodríguez. Amb tot queda un conjunt enormement descompensat, on el negatiu sembla pesar més que el positiu, -cosa que no és cert-, i que no dona la veritable imatge de l'estat de l'art de la ciutat, ni tan sols en el cantó del que podríem dir art de concepte tradicional.
Un concepte que també queda surant en la generosa selecció en l'apartat d'artistes joves, en que enguany han estat seleccionats Pol Codina, Beth Formas, Núria Hurtado, Àlex López, Alberto Romero i Àlex Valls. Una selecció que caldria variar, tant en el tema de l'edat (sols Codina no supera els trenta anys) com en el de la repetició en la mateixa.
Però el que ara cal calibrar és el futur de la mostra. A més de canvis estructurals, -el de la data és obligat-, cal trencar amb la dinàmica que convida més a l'absència que a la presència. El pes i la història de la mostra obliga a una certa institucionalització de l'exposició per convertir-la més en esdeveniment de ciutat que no pas en festa d'un grup determinat, convertint en un mèrit i no ena obligació, l'acceptació a participar en la col·lectiva.
És dons en la qualitat i la diversificació on sols es pot trobar el futur i aquesta pas només està en mans del propis artistes. El Sant Lluc ha de ser el que els artistes, que en son els protagonistes, vulguin. Ells amb la seva qualitativa presència son els que han de donar poder, força i dignitat a la col·lectiva, però lamentablement no semblen estar per la labor.
I així el camí està clar. La davallada en l'interès esdevé imparable. De seguir així ben aviat comentarem allò de que ...entre tots el van matar i ell solet es va morir.
Fet que no tan sols seria trist, seria un immens i lamentable error del que encara estem a temps d'evitar-lo.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online
Comentaris