Capgròs
Què importen més, les bones intencions o els resultats? Una pregunta capciosa. Però segons si ens decantem vers un o altre cantó, i fent-ne una translació, qualificarem d'una o altre manera el Sant Lluc d'enguany, que com és ja tradició, obre de manera formal la temporada artística mataronina.
De bones intencions el Sant Lluc n'està ple. Els organitzadors -les meves felicitacions per el seus esforços i afany- pretenen com ells mateixos diuen la quadratura del cercle. D'aquí les innovacions d'enguany en forma de merescut homenatge a un bon grapat d'aquells autors veterans que estan en el Sant Lluc d'ençà els seus començaments, o aquesta segona selecció per potenciar els nous creadors. La llàstima és que aquestes positives innovacions hagin tingut uns resultats ben llunyans als desitjats, ja sigui per la pressa, la falta de reflexió o per que no dir-ho, per un cert afany d'acontentar tothom.
Està clar que el millor homenatge a un artista està en la presentació de la seva obra. Una destacada presència de la mateixa hauria estat obligatòria, no com en aquest cas en que alguns dels homenatjats ni tan sols estan presents en la collectiva.
I què dir de la segona selecció. Excellent idea que cal seguir, però amb serietat. En la convocatòria no es parlava de la tendència en la selecció, i molt menys de la manera que es pretén fer la mostra collectiva. Aquestes greus irregularitats, i en bé de l'honestedat ben demostrada dels organitzadors, hauria de deixar en stand-by la collectiva prevista. A més el jurat en poc ha ajudat. El resultat, sense discutir els noms dels elegits amb un to prou notable, sembla haver-se decantat més en un afany d'equilibrar els grupets i les famílies artístiques mataronines que no pas en ser coherents amb una lectura plàstica. Deixar fora del palmarès a obres com les de Marc Prat, i molt especialment la d'Alberto Romero ,(ambdues del millor de tota l'exposició), i més tenint en compte que en cap moment es parla de numereus clausus, és de difícil lectura sota qualsevol prisma qualitatiu, es miri com es miri.
El problema és que el Sant Lluc avui per avui no se'l creu ningú. Uns ho demostren amb la seva absència. Altres igualment qualificats, presentant qualsevol cosa inclosa aquella que no gosarien exhibir en una individual. I potser l'afany tan sols queda en aquells afeccionats que tenen en el Sant Lluc la illusió de ser artistes per un dia, en veure penjada la seva obra en honor a un patró -que no s'enganyi ningú- que no és el seu, ja que Sant Lluc és el patró dels artistes, però no dels pintors.
Una mostra com la del Sant Lluc sols es pot aguantar per la qualitat o per la capacitat de sorpresa. I cap d'elles són dominants en l'exposició. És cert que el nivell ha pujat -malament rai que fos el contrari vist el punt de partida-, però és quasi inexistent aquell punt de plaer que troba el bon afeccionat davant la sorpresa agradable en forma de nom desconegut o de pas endavant d'aquell altre creador més gat vell.
Potser per això el Sant Lluc s'ha de definir d'una vegada i per totes. No val l'ambigüitat actual. Si es vol una mostra de segona com l'actual es diu ben clar i tots contents. Però si es vol, com així crec que pensen els organitzadors, que el Sant Lluc sigui un veritable referent artístic de la ciutat cal actuar sense contemplacions i apostar per la qualitat sobre totes les coses. I per fer-ho cal aixecar el llistó encara que això comporti que bona part dels ara presents es quedin fora en una propera edició.
Amb el què he dit, que per a molts serà potser massa destraler, però que per a mi és símbol de la meva devoció per el Sant Lluc, vull dir que aquest és el Sant Lluc del que n'he sortit més content. I és que per primera vegada i en molts anys s'ha fet un pas important per desarrelar la mostra del carrincló passat en que estava ancorat, per apostar per un futur millor. Ara sols falta que l'organització reflexioni -que ho farà- i que no tingui por en escapçar arrels de temps passats. Té en les seves mans que guanyin les intencions o els resultats. Sort.
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online
Comentaris