Sant Jordi inamovible

La Diada de Sant Jordi es presenta amb més incògnites que mai. Els capricis del calendari l’han fet coincidir en plena Setmana Santa. Llibreters, venedors de roses i la resta d’agents implicats en la festa s’ho miren amb preocupació, ja que no confien que es repeteixi l’alta participació ciutadana de cada any. A més, les darreres previsions meteorològiques tampoc són gaire optimistes. A Mataró com a mínim s’ha sabut treballar coordinadament amb la Comissió de Setmana Santa perquè els actes litúrgics i els de la Diada puguin conviure sense problemes als carrers del casc antic, malgrat que en el calendari festiu de la ciutat les duplicitats no sempre s’han gestionat de la millor manera. Però l’oferta del Sant Jordi d’enguany a la ciutat tampoc està pensada per dissuadir els mataronins de marxar uns dies fora de vacances. Bàsicament, es repeteixen els mateixos esquemes de sempre, sense variar-ne ni una coma. Sant Jordi és una festivitat molt consolidada a la ciutat, tothom coneix el programa d’actes de memòria i hi ha propostes, com la Fogonada, molt atractives. I l’ambient que es viu a la plaça de Santa Anna i la Riera no es troba en cap altre dia de l’any. Però fins i tot aquelles cites que millor funcionen necessiten renovar-se, introduir canvis o novetats que mantinguin viva l’espurna. Enguany, sigui pel calendari o per les restriccions pressupostàries, no s’ha previst cap nova activitat. De fet, ni tan sols s’ha fet una presentació pública del programa d’actes. S’espera que l’engranatge de Sant Jordi funcioni per sí sol. I potser, malgrat tots els elements que hi juguen en contra aquest 2011, ho acabarà fent. Però sempre és perillós deixar-ho tot a mercè de la inèrcia. L’engranatge, sense el manteniment necessari, es pot acabar rovellant.