Salvat: ‘Comas va marcar un abans i un després, i ho va pagar molt car'

La història ens deixa personatges, més aviat escassos, que han impulsat un punt d'inflexió, un abans i un després. Malgrat tot, la memòria col·lectiva sovint oblida la seva enorme tasca. El catedràtic d'història de les arts escèniques, Ricard Salvat, va definir així el seu “gran” amic Antoni Comas en la tercera de les conferències que hi havia programades en homenatge a l'escriptor i lingüista i que va tenir lloc ahir dimarts, dia 30, a Òmnium Cultural. Salvat va oferir una amena xerrada davant d'una sala plena de gom a gom –amb la presència de nombrosos familiars i amics- i que restava àvida per conèixer tots els detalls i vivències del prestigiós mataroní.

Ricard Salvat, que va ser ajudant d'Antoni Comas en moltes associacions i actes, va centrar la seva primera part de la conferència en la renovació cultural de la dècada dels cinquanta i seixanta. Per Salvat, Comas va impulsar iniciatives fins aleshores insòlites: “Comas va ser un peoner en una època determinant, tenia nas per la cultura i les coses amb qualitat”. Aquest fet, però, el va portar, segons va afirmar, a generar-se nombrosos enemics i a que es volgués tapar la seva enorme tasca”. Salvat va explicar que Antoni Comas es va atrevir a “mostrar la riquesa d'un poble” i “el to d'una època”, en uns anys convulsos i difícils. Va posar un exemple: “Era el moment del realisme socialista, de l'estalinisme fins a l'extrem i tot i així ell exalçava les obres religioses”.

Aules ‘de cultura'
Segons va confessar Ricard Salvat, Antoni Comas va ser per ell un “salvador” intel•lectual. Va explicar que en un moment de crisis personal, Comas va organitzar uns cursos de teatre i literatura catalana i, contra la seva voluntat, va obligar a Salvat a dirigir-ne un. Aquest va ser el detonant de la seva “intensa relació”, que va néixer paral·lelament a l'èxit de les seves classes, moltes de les quals es feien sense cobrar. “Allò sí que era treball precari”, va ironitzar.

Amb tot, Salvat va instar a seguir el camí de Comas, “que no va oblidar mai la seva filosofia de posar les coses en el seu lloc”. A més, va admirar la seva capacitat de saber “començar de zero” i va exigir a la Universitat de Barcelona l'edició de les seves obres completes.