Salvant els obstacles de la Història

En el llibre de comptes de 1705 de la Confraria del Santíssim Sagrament de la parròquia de Santa Maria, dita també de la Minerva, hi ha reflectides diverses anotacions que fan referència al vestuari dels Armats, alabardes, plastrons, morrions, espatlleres, etc., i a les despeses per a la seva conservació i cura. Aquest document, guardat al Museu Arxiu de Santa Maria, és el primer on s'assenyala l'existència dels Armats. I, segons els historiadors, està clar que en el transcurs del segle XVIII, els aleshores anomenats «caps de ferro», van tenir especial relleu en les processons de Setmana Santa prenent part en les del Dijous i Divendres Sant.

Durant el segle XIX, les cohorts del «Armats» o «caps de ferro», també anomenats «del morrió», segueixen integrats a les processons mataronines i el seu pas és molt celebrat per la ciutadania per la vistositat del seu vestuari.

És ja al segle XX quan es crea una comissió «Pro-Armats» que els dóna una total dignificació amb un voluntariat que no escatima esforços pel manteniment de la tradició i la seva assistència a les processons de Setmana Santa.

L'any 1940, després de la Guerra Civil, es va tornar a reorganitzar la Secció dels «Armats» com a Secció de la Confraria dels Dolors de Santa Maria i així salven les diverses etapes de l'època de postguerra.

Gràcies als contactes amb els «Manaies» de Girona i a l'ajuda del Foment, que els acull, els Armats assoleixen altes quotes de dignitat després de refer el vestuari, el calçat i tot el material precís. El 1969, però, la desaparició de la processó de Divendres Sant impedeix la sortida dels «caps de ferro» [vegeu Armats: punta de llança].