Salut i feina

Mataró viu moments difícils. Cert que no és un problema local; sinó general. Això que en diem crisi econòmica no és solament una frase feta que repetim sistemàticament. La crisi són els problemes que tenen els mataronins per mantenir el seu lloc de treball o per trobar-ne un; les dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca... o en alguns casos, per menjar. La crisi és aquesta impotència de veure entitats que han maltractat els seus clients (per exemple amb les preferents) mentre els seus directius poden deixar el càrrec amb indemnitzacions escandaloses. La crisi és constatar que ni Madrid ni la Generalitat no ens fan arribar recursos per ajudar els nostres conciutadans, però que en canvi l’Ajuntament ha de continuar pagant els crèdits d’anys anteriors.

Aquesta és una cara de Mataró que mai volem ensenyar però que existeix. I ens equivocaríem si féssim balanç del 2012 amb un llistat de realitzacions. I crec que s’equivocaria l’oposició si es limitessin a fer un llistat de critiques del que no s’ha fet.

Aquest govern continuarà fent com fins ara: escoltar la gent. A tothom. Sense tancar cap porta. I treballar. Demanant disculpes quan les coses es facin malament. Però no demanarem perdó per governar a favor dels afectats dels desnonaments, ni per criticar els responsables de les preferents, ni per invertir en temes socials, ni per promocionar Mataró a on sigui per aconseguir inversions. Ara, no toca fer llistats del que s’ha fet. Toca dir a tothom que ens en sortirem; que tirarem Mataró endavant; i que treballem i treballarem perquè ens en puguem sortir d’aquesta amb el cap ben alt.