S'ha acabat la festa

La societat del benestar va camí del desnonament davant de la inquietud col·lectiva i la sorpresa generalitzada del què ha passat, com ha pogut succeir que un ajudant d’obra es pogués comprar un Audi i ara hagi de lluitar pels 420 euros mínims que li permeten arribar a final de mes, del whiski a la canya de cervesa de marca blanca. Ni era normal allò ni ho és això. La societat del benestar, pel que es veu, ha consistit en què uns quants consumeixin perquè la maquinària giri, mentre d’altres, putejats, malden per surar en el dia a dia. Entremig, per raons diferents, tots insatisfets. El més fotut de tot plegat, però, és aquest pesimisme col·lectiu que ens amara als europeus i que demostra que el procés d’idiotització a què ens han sotmès està donant fruit. No oblidem que durant molts anys, Europa ha estat model en assolir drets i referent del món. La llibertat, la igualtat i la fraternitat des de la perspectiva política neixen al nostre continent i s’exporten al planeta. Ara, un cop conclosa la festa de l’excés i l’abundància, quan veiem que no tornarà a ser igual, potser caldria acció i reflexió. Acció, perquè el dia a dia no desfaci tot el que s’ha aconseguit socialment. Reflexió, per veure quin model volem de cara al futur: un altre cop el miratge, la caverna de Plató, o una veritable societat més justa i pionera, ser un referent per al món, no l’urbanització de luxe dels explotadors, el puticlub dels poderosos.