Rovira-Brull i Mataró

Can Caralt, la seu del Museu Arxiu de S.A. de Llavaneres acull en aquests dies una mostra retrospectiva que ens retroba amb l'obra de Josep Mª Rovira Brull als quinze anys de la seva mort. Una mostra excel·lent que no sols ens permet recuperar el bon fer de l'artista, ans va més enllà aprofundint en camps menys coneguts, artísticament parlant, com ho son el camp de la il·lustració de llibres, el del dissenys gràfic i molt especialment el de la publicitat. Això per no parlar de la seva mirada escultòrica o l'escollida tria del seu llegat pictòric.

Una exposició magnífica que honora a l'artista i a l'indret que l'acull i que de pas marca un nou solc en la mala relació entre el seu llegat i la ciutat que l'acollí, Mataró, que no va tenir a bé enviar a ningú, ni del Govern ni de Cultura, a representar-la oficialment.

Em sembla que son escassos els dubtes de que la icona artística de Mataró és l'escultura “Laia l'arquera”. Qualsevol enquesta estic convençut que així ho demostraria. Però lamentablement també estic convençut que qualsevol enquesta seriosa indicaria el desconeixement abundant del nom del seu creador, i un desconeixement encara més gran del seu fer. Fa uns dies en vaig ser-ne testimoni davant d'alumnes que estan acabant el batxillerat artístic a la nostra ciutat.

Josep Mª Rovira Brull va fer una tasca de vàlua incalculable a Mataró. Tant per el seu fer artístic com per la seva ingent tasca pedagògica, com per resituar el pensament artístic de la ciutat en uns nous indrets de modernitat, trencant el classicisme imperant en ella. La resposta de la ciutat va ser en bona part positiva fins en el darrers anys de la seva vida en el que hi va haver un evident assetjament oficial al seu treball.

Se li va oferir inaugurar Can Palauet, però a pocs dies se'l va obligar a compartir espai amb C.Pazos, en una rastrera venjança de Cultura per antics temes del PSUC, fet que per poc inhabilita la inauguració. En el cas de la Laia, paga la pena veure les fotografies de la inauguració per a observar les significatives absències. Discreció en la seva mort i punyalada vergonyant amb l'homenatge que en el desè aniversari de la mateixa, Cultura de la mà de Sergi Penedès li oferí en territori comantxe (Can Xalant), que acabà quasi com el rosari de l'aurora.

Ara, passats quinze anys, és obligat el retrobament. No pot mantenir-se l'oblit i el menysteniment de la ciutat vers l'home i l'artista. Una exposició com la que ara s'exposa a Llavaneres s'ha de poder visitar a Mataró, ampliada en la mesura del nou espai, i amb ella oferir la possibilitat als mataronins, els que el varen conèixer i als que no, a retrobar-se amb el fer d'una artista excepcional.

A la mort d'un artista tots caiem en el tòpic de que els artistes no moren mai ja que es perpetuen amb la seva obra. Però per que sigui així cal que la mateixa estigui a disposició del públic. A Mataró no passa això. Alcoy, Rovira Brull, Novellas, Comabella, Viada... de cap d'ells és impossible poder veure, mostrar i ensenyar el seu treball. Cal refer la situació. I ara, amb Josep Mª Rovira Brull podem fer la primera passa.

L'art, la cultura i la ciutat no es pot permetre aquest oblit que tant mal ens fa a tots i que tan malament deixa a aquells que han de tenir cura del respecte a qui tant va fer per a la mateixa.