Roma

Vaig ser convidat a participar en el Grup d'Amistat Parlamentari Hispano-Italià, substituint un company del Grup Parlamentari Socialista (GPS) que no hi podia assistir, a la reunió que es va celebrar a Roma, al Parlament italià, a Montecitorio, els passats dies 5 i 6 de maig.

A ningú no se li amaga que tenir la possibilitat d'anar uns dies a Roma, per primavera, és un goig gens menyspreable. La Ciutat Eterna és una joia històrica, cívica, artística i urbana que sempre val la pena visitar i gaudir. I, a més, anant-hi amb una delegació oficial en una sessió de treball de nivell parlamentari, pots tenir ocasió d'establir contactes, participar en reunions i anar a llocs especialment interessants allunyats de les típiques visites turístiques.

Els grups d'amistat parlamentaris són grups reduïts establerts entre Parlaments amb representació de totes les forces polítiques existents en el seu si per ambdues bandes que, més o menys, un parell de vegades a l'any es reuneixen, ara aquí, ara allà, per debatre temes d'interès comú. A mi m'han adscrit al grup d'amistat amb Algèria que s'acaba de constituir. Suposo que per la meva condició de portaveu de la Comissió d'Indústria Turisme i Comerç, la direcció del GPS ha cregut que fora adient que estès en aquest grup ja que el principal tema que tenim amb aquell país és el subministre de gas.

En l'encontre que estic ressenyant els temes tractats foren: el terrorisme internacional, el Pacte d'Estabilitat i Creixement, i les relacions bilaterals entre Espanya i Itàlia. Excepcionalment, trobant-se el President del Congrés de Diputats a Roma, la reunió va ser oberta pels Presidents de les dues Cambres, el Sr. Marín per la part espanyola, i el Sr. Casini per la italiana.

Em va correspondre l'honor i la responsabilitat de ser el relator per la part espanyola de la ponència sobre el desenvolupament del P.E.C. (Pacte per l'Estabilitat i el Creixement adoptat per la Unió Europea l'any 97 i recentment modificat). A l'altra banda vaig ser correspost pel vell diputat Nerio Nesi (de 80 anys), molt conegut a la política italiana, ja que se'l va titllar fa temps com “il banquero rosso” perquè, malgrat ser d'esquerres, va ser President de la Banca Nazionale di Lavoro (aquest dies als nostres diaris per l'operació de compra que porta a terme el BBVA). La reflexió que vaig proposar anava en la línia de reconèixer la dificultat que tenen, o el difícil que ho posen, el estats nacionals per continuar cedint sobirania cap a la Unió Europea, en el darrer reducte que els queda de política econòmica com és la política fiscal i pressupostaria. Els francesos per que volen mantenir la “force de frappe”; els alemanys per que són aportadors nets a la solidaritat europea; els italians, sorprenentment, perquè diuen que els falten infrastructures; els portuguesos per que acaben de canviar de govern... Tota aquesta resistència ha portat a relaxar les condicions establertes el 1997 per accedir a la moneda única: màxim 3% de dèficit pressupostari anual sobre el PIB, i no més del 60% de deute públic, també sobre el PIB. A Espanya aquest tema també ha estat motiu de debat. El Govern actual s'ha mogut respecte el fonamentalisme estricte que mantenia l'anterior Govern del PP. Ara es pensa, i així ho ha aprovat l'actual relació de forces al Congrés, que cal actuar segons el cicle econòmic. I, a la vista del que fan els nostres socis europeus, aquesta posició és més encertada ja que podríem haver acabat essent més papistes que el Papa (aquesta anotació feta a Roma era especialment adient).

La posició governamental italiana va ser enèrgicament defensada per la diputada florentina de Forza Italia, Monica Baldi. Val a dir que resultava xocant, com a mínim, veure a una representant de la setena economia del món exposar que necessitaven mantenir el dèficit i el volum de deute per construir les infrastructures que encara els falten. Quina mena d'arguments hauran d'emprar, doncs, els nous estats dels països de l'Est que s'acaben d'incorporar a la Unió Europea i que tenen uns nivells d'equipaments i desenvolupament molt inferiors als dels països constructors inicials d'Europa? La delegació espanyola, i també molts companys i coneguts amb qui he comentat aquesta posició, va pensar que era una expressió més de la política italiana. Els darrers esdeveniments, eleccions a Alemanya, i referèndum a França posen més tensió a aquest tema, ja que oberta o soterradament hi és present.

L'encontre em va servir per fer-me una lleugera idea de la Camera dei Deputati italiana. Molt més gran que l'espanyola en nombre de components (617), té el mateix nombre de Grups polítics (8), molt més distribuïts que a casa nostra, ja que els dos primers tenen sols el 28% i el 21% del total (a Espanya sumen el 89%) i el Mixt te 61 diputats de vuit partits diferents, fruit del fraccionament que es va produir fa uns anys dels partits tradicionals, el que obliga a uns jocs d'aliances permanents amb les subtileses pròpies del país, i en un hemicicle “escènic”. Estan a l'acabament de la legislatura, i ja està bullint quin serà el futur de la governança italiana. Em va sobtar la mobilitat que tenen els grups parlamentaris: cap d'ells –excepte el mixt– acaba el mandat amb el mateix nombre de Diputats/des amb que va començar, tots n'han perdut.

Per acabar. Vaig tenir temps de passejar per Roma. Quina bogeria! Una gernació de visitants omplint-ho tot. Els carrers i les places, els museus i les esglésies anaven de gom a gom. Hem convertit les ciutats històriques, mercès a la democratització del turisme, en grans parcs temàtics on es barreja la història, l'art, el comerç, la gastronomia i l'oci. Impossible veure amb tranquil•litat els museus del Vaticà un dissabte al matí. La Capella Sixtina semblava el mercat de Calaf. Tot l'encant de la Fontana di Trevi quedava esvaït qualsevol capvespre per la munió de gent que s'hi aplega. I, malgrat la perspectiva de les escales, la “barcaccia” de la Piazza di Spagna quedava esborronada pels caps de turistes vinguts d'arreu del món. Ah, i les botigues... impressionants. Però, malgrat tot, val la pena anar-hi.

Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil