Robafaves

Des de la setmana passada, passejar per la ciutat vella de Mataró és una mica menys agradable. El tancament -desitjo que provisional- de la llibreria Robafaves li resta encant, plaer, estètica i luxe. L’encant de tafanejar en les seves prestatgeries a l’espera de trobar el llibre que, per alguna raó, comença a captivar-me a primera vista; el plaer de descobrir-lo, tocar-lo, olorar-lo; el gaudi estètic de contemplar l’enquadernació, el format, el color del paper o el tipus de lletra; el luxe de seure en alguna de les seves butaques per esbrinar, sense presses, si els personatges de la novel·la, la vida de la persona biografiada o les idees de l’autor m’acompanyaran, més enllà de les hores de lectura, durant els propers dies o setmanes. Quants vespres durant els darrers anys, al sortir de la feina, les estones que hi he passat m’han fet oblidar els maldecaps acumulats durant el dia.

Diuen que un dels problemes de les llibreries -fa poc, a Barcelona, també ha tancat Catalònia i en el seu lloc s’hi obrirà un McDonald’s- és que Internet i els llibres digitals els hi fan la competència. Suposo que deu ser cert, però em costa molt de creure. Com pot ser que algú prefereixi la fredor d’una pantalla a la càlida textura del paper d’impremta? Sens dubte, l’addicció a les noves tecnologies hi deu tenir molt a veure: hem arribat a un extrem en què les imatges virtuals ens semblen més reals que la vida mateixa. Fa uns mesos, en una entrevista publicada a La Vanguardia, el director de cinema Jaime Rosales deia, referint-se a la vertiginosa degradació de l’art d’ençà que la publicitat ens va fer creure que Andy Warhol era un artista, que “farem una cultura tan feble que no deixarà cap empremta. Fins i tot els materials semblen efímers. Es perd el paper en la literatura, el cel•luloide en el cinema, la pedra en l’arquitectura, l’oli en la pintura. Tots els materials que pesen, que són difícils de treballar, es perden en benefici de materials més lleugers i peribles”. Hi estic d’acord i és una llàstima. Heu parat mai atenció a l’exquisidesa de les col•leccions que publica, per posar només un exemple, l’editorial Acantilado? Mirant-les me n’adono que, més enllà de la qualitat de les obres, la presentació física dels llibres és una meravella. No vull imaginar que un dia poguessin deixar d’editar-los.

Sortosament, l’obertura de Dòria Llibres i la presència d’Abacus fan una mica menys dolorosa la pèrdua. Si finalment Robafaves aconsegueix vendre el local, tant de bo que no hi acabin posant, si us plau, ni un McDonald’s ni una botiga d’Ipads.