Robafaves s’obre als híbrids literaris i a la poesia sorgida en els extrems

El mallorquí Agustín Fernández Mallo i el saragossà Manuel Vilas són dos dels noms més destacats de la nova literatura sorgida a l’Estat espanyol a l’albada del segle XXI. Renovadors formals, estètics i temàtics, amb una poètica molt original i amb una capacitat poc vista fins ara per saltar d’un gènere a un altre amb naturalitat i sense complexes. Malgrat la forta personalitat i els elements intransferibles de les seves respectives creacions literàries, Mallo i Vilas estan indubtablement afiliats a una mateixa generació amb molts punts en comú englobada sota les etiquetes Nocilla Team –per la trilogia de l’autor mallorquí- o “afterpop”. Tots dos van ser els protagonistes ahir dijous, dia 24, d’una nova cita del cicle Nous narradors contemporanis, a la llibreria Robafaves, moderada per Jordi Carrión i Manel Guerrero, de l’associació ACM.

Quins són aquests elements comuns, que entronquen Mallo i Vilas amb altres autors com Eloy Fernández Porta, Javier Fernández, Vicente Luís Mora o el propi Carrión? Bàsicament, una forta influència de la cultura pop, l’adaptació dels textos literaris als nous llenguatges dels mitjans de comunicació de masses i d’Internet, i una hibridació absoluta dels gèneres. “La cultura pop, sobretot la música, ha estat molt més definitiva en la meva formació que no pas la tradició literària”, va explicar Vilas, que ha aconseguit un ressò important gràcies a la novel·la Aire Nuestro (“una de les més divertides que he llegit en castellà”, va dir Carrión) i el recull de poemes Amor. Vilas també va destacar que no sap definir-se entre poeta i narrador, ja que en el seu cas “no hi ha distàncies” entre els dos gèneres. “Em sento igual d’incòmode en els dos”, va ironitzar. La seva és una poesia molt narrativa, com va quedar palès en el poema que va llegir, Amor: la història del seu alter ego que decideix retirar tots els diners que té al banc i repartir-los entre la gent més necessitada pels carrers de Saragossa.

Fernández Mallo es mou, en canvi, en paràmetres molt menys narratius. Llicenciat en física i alhora emblema d’aquesta nova generació literària “afterpop”, l’autor de Palma és el creador del terme poesia post-poètica, que busca les connexions entre art i ciència. La trilogia “Nocilla” es pot classificar dins del gènere narratiu, i també ha cultivat l’assaig en títols com El hacedor (de Borges) Remake o Postpoesia. Hacia un nuevo paradigma, finalista del premi Anagrama. Però Fernández Mallo es considera “abans que res, un poeta, en el sentit ampli”, va dir. No tan sols per la seva àmplia obra poètica, que inclou títols com Carne de Píxel o Joan Fontaine Odisea, sinó perquè els seus contes i assaigs, va explicar “estan teixits per fils poètics difícils de definir”. La ciència, la música, les receptes de cuina, els spots publicitaris i altres elements de la cultura pop es barregen en els seus versos amb un rerefons de poesia clàssica basada en la tradició mística i del ‘jo’. “Busco la hibridació, la mescla d’artefactes, per fer sorgir quelcom poètic”, va apuntar Mallo, tot i matisar que la poesia narrativa d’autors com el propi Vilas o Raymond Carver, allunyada d’aquests preceptes, el “fascina”.

Escriure en els extrems
Els dos autors van coincidir en destacar que és en els “extrems” on troben el material literari més interesssant. “Em diverteix escriure en el límit, sinó m’avorreixo”, va apuntar Vilas. A tall d’exemple, un dels relats d’Aire nuestro, que narra un viatge imaginar del músic nord-americà Johnny Cash –del qual n’és fan absolut- per tota la geografia espanyola fins a la catedral de Santiago de Compostel·la, on acabarà oferint un concert. Mallo, per la seva banda, es va mostrar partidari d'agafar “un material comú i portar-lo al límit de les seves possibilitats”. “És aquí, quan arribes al límit de l’absurd, on apareix l’element poètic, estrany, meravellós”, va afegir.