Rialles entre bombes

L'obra Barcelona ha iniciat el cicle “Teatre i Memòria” al Teatre Monumental. La història en plena Guerra Civil d'una família d'una casa senyorial de la capital catalana un dia de març de 1938 va omplir les butaques del teatre.

L'Elena (Emma Vilarasau) torna a casa seva després de 4 anys a París per celebrar l'aniversari del seu fillol. Aquí troba la seva germana Núria (Míriam Iscla), la senyora de la casa, que viu amb el seu sogre, la criada i els seus dos fills.

El magistral treball dels actors no deixa indiferent a ningú. La tensió en les mirades de les germanes n'és només un petit tast. Secundaris i principals mantenen l'obra en tot moment en un estat de realitat tan propera a l'espectador que ens oblidem que estem veient una ficció massa real.

Una escenografia que roman igual durant els tres actes juga amb l'espectador. No veiem allò que passa al jardí, només sabem que els avions sobrevolen la casa i que cauen bombes. La tragèdia té lloc fora, però també dins, en una eterna amenaça i en uns silencis que cobren més sentit que algunes paraules.

El seu final, però, resulta insuficient. Mai no sabrem el futur d'uns personatges sense un clar futur. Ens falta quelcom per completar aquesta tragicomèdia, aquest retaule on predominen les rialles, la música i els balls, però que amaga una horrible tragèdia.

Barcelona és una història de personatges lluitadors que han perdut el riure, que ens sacseja per dins fins a ferir-nos, i que ens fa sentir avergonyits d'una llibertat que ens sentim immerescuda.