Capgròs
La fotografia és la impressió de la mirada. En el doble sentit: impressió o efecte sobre l'ànim, percepció emocional; impressió o trasllat al paper (o a la pantalla o a la pel·lícula) d'un moment. La fotografia és també, sobretot en la nostra era digital, selecció. En la selecció que condueix a la narració hi ha la clau del fotògraf. La clau del seu art de retratista i de narrador. En A prop de les Santes, Sergio Ruíz ens ha descobert que té les dues cares del fotògraf: la de fotoperiodista (que ja coneixíem pel Capgròs, el Mataró Report i La Vanguardia) i la d'artista. Perquè les impressions de la seva mirada, en la selecció, en la narració que ara ens proposa, constitueixen sens dubte art.
L'art és revelació. Revelatge: alguna cosa està amagada i l'artista ens la fa present, en perfecta harmonia amb els ingredients formals del seu art, mitjançant un procés que només ell domina. El foc del rom cremat o de la Nit Boja i la luminotècnia dels concerts li permet experimentar amb la llum. En seqüències de dues o tres instantànies, el contorn blavós de l'alcohol que crema o les espurnes radials de les diableses dibuixen geometries difuses i dionísiaques. S'hi contraposa el dia, àmbit d'Apol·lo. Lluminós. En què la composició (les formes dins del plànol, l'arquitectura que retrata l'objectiu) es revela perfecta. Les fotografies de la travessa al port nadant, de la cursa, del repicar de campanes de Santa Maria o de la ruixada infantil són simfonies de línies rectes i arcs, de paral·lels, diagonals i colors de mars i colors de terra.
Però és en el contingut on Sergio Ruíz singularitza el seu relat sobre la Festa Major de Mataró. Tres elements són potser els més rellevants. En primer lloc: la retòrica de les mirades. Moltes fotografies juguen amb els ulls: una nena o un gos miren al fotògraf (l'espectador), una mirada infantil duplica des de l'interior de cartró la falsa mirada del capgròs, en Robafaves observa l'infinitud des de la seva alçada... Dues contrasten, amb encert, punts de vista: l'actor amb ulls de mosca és observat irònicament per un nadó; l'enxaneta desconfia amb l'expressió dels braços oberts de l'alcalde. El segon element destacable té a veure amb l'esforç. Moltes imatges mostren com el col.lectiu s'esforça, posa les mans, les forces, empeny, estira, sua, es mulla. En conjunció amb els ulls: hi ha moltes mirades de complicitat. Això són Les Santes: esforç de conjunt, còmplice.
El darrer element s'evidencia en les dues fotos finals, que també juguen amb la complicitat. Una mostra ventalls; l'altra, una parella ballant. El vermell dels ventalls i el dels focs d'artifici, les respectives formes triangulars: eco visual, equilibri compositiu. Objectes més aviat andalusos i el rellotge de Caixa Laietana, empresa mataronina i catalana, il·luminat pels focs. Una metàfora, sí. Un matrimoni que balla, sí. Però sobretot dues impressions que no tenen res a veure, excepte la festa que comparteixen i la mirada del fotògraf (de l'artista) que les fa dialogar.
L'escriptor Jordi Carrión acaba de publicar La Brújula
www.jorgecarrion.com
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online
Comentaris