Capgròs
L’extracció de pedra per les escolleres dels ports i de les canalitzacions, ha deixat la Serralada Litoral convertida en un autèntic formatge emmental, tota plena de forats de pedra viva, que, de no fer res per arranjar-ho, continuaran així uns centenars d’anys més.
La crisi, ha aconseguit, per una banda, aturar la majoria de les explotacions extractives i, per l’altra, abocar-les a un futur incert, ja que no hi ha recursos econòmics per la seva restauració, tot i que, si s’hagués complert la normativa, els responsables de la pedrera haurien d’haver restaurat abans de tancar l’activitat, o bé, davant la inoperància d’aquests, hi havia d’haver una fiança dipositada a la Generalitat de Catalunya, per projectar i executar els treballs de restauració.
Malhauradament, moltes de les empreses que treien pedra han plegat, i la fiança, no cobreix, avui, ni el cost de redacció del projecte.
Així, vist el panorama dibuixat, ens caldrà buscar alternatives per restaurar les pedreres abandonades i, en tot cas, aconseguir que s’actualitzin les fiances de les que avui encara treballen.
I per tal de deixar de foradar agressivament les muntanyes, bo seria de cercar sistemes alternatius, més respectuosos amb el medi i, gairebé sempre, igualment efectius i molt més barats. Així, per exemple, utilitzar tècniques de bioenginyeria per consolidar i protegir talussos, costa entre el 50 i el 70% del que val una escollera, i necessita el doble de mà d’obra. Tot un encert pels temps que corren.
Comentaris