Repensar l’habitatge, repensar la ciutat

L'actual moment de crisi financera que ha aturat la construcció, i la concessió de crèdits a famílies que tenien la intenció d'adquirir un habitatge nou, està provocant que els estalvis dels que podien disposar aquestes famílies s'inverteixin en la rehabilitació o reforma del seu antic habitatge.

Es tracta d'una gran oportunitat per revitalitzar els nuclis urbans consolidats, que durant els anys de l'expansió immobiliària s'han anat despoblant i degradant per falta d'una inversió que anava dirigida, en gran mesura, a les noves urbanitzacions i edificis de nova planta.

Una gran oportunitat que no s'ha de perdre i que cal que no repeteixi errors del passat en la perspectiva de canvi global que se'ns acosta. El sector de la construcció ha estat, i és encara, un dels que més incidència ha tingut en el malbaratament d'energies i materials i per tant, en l'emissió de contaminats i el canvi climàtic.

És per això que es completament necessari un canvi de mentalitat tant dels professionals, que hauran de prioritzar aspectes mediambientals en el disseny i la construcció, com dels usuaris que seran responsables de l'ús que en facin.

Però, de la mateixa manera, es fa indispensable la complicitat del poders públics, que hauran d'actuar en conseqüència en les polítiques urbanístiques que promoguin a partir d'ara. En aquest sentit s'hauria de començar a passar pàgina dels edificis “icona”, desarrelats del clima i la tradició constructiva del territori i que s'han demostrat com a autèntics forats negres energètics.