RENFE

Aquests dies tots els que van i venen de Barcelona per anar a treballar i tornar cap a casa o viceversa viuen amb l'ai al cor, quan es pararà el tren? Quan tardaré en arribar al cole? Al curro? A casa? Qui ho sap.

Segons sembla la solució a la que s'ha arribat és demanar que es transfereixi RENFE a la Generalitat, crec que és una proposta bastant pobre i que quan s'ha aplicat a altres camps no sempre –de fet gairebé mai– ha implicat una millora ni immediata ni a mig o llarg termini de la qualitat dels serveis públics. Per exemple, no he vist que el traspàs de l'autopista C-32 (Mataró – Barcelona) a la Generalitat, feta per cert al llarg dels anys del molt centralista govern del PP hagi representat una rebaixa o desaparició dels peatges com es va prometre, de fet enguany els peatges de la Generalitat han pujat més que els peatges de les autopistes de l'estat a Catalunya. Tampoc crec que els índexs de qualitat en l'ensenyament públic fruit de la transferència a la Generalitat hagin tingut com a resultat que els resultat en formació tant a nivell de continguts com en valors dels joves catalans estigui per sobre de la mitja espanyola, de fet ens hauria de preocupar molt i hauríem de valorar com a gran fracàs que la majoria dels joves vulguin ser funcionaris i ni se'ls passi pel cap ser emprenedors. Per tant el traspàs de competències en si no és res, el debat cal centrar-lo en la qualitat del servei i la capacitat de gestió.

Fins a dia d'avui la culpa de tots els mals de Catalunya i els catalans ha estat d'un ens abstracte anomenat Madrid, mal assumpte quan algú no vol assumir mai responsabilitats i diu que tot és culpa dels altres. Ara, sembla que ja som grans, tenim un Estatut, de fet no gran sinó immens, més llarg que la constitució de la feliçment extinta URSS i que de la, malauradament encara viva, República Popular de Corea del Nord (que es de tot menys Popular). És, doncs, el moment de començar a ser responsables de nosaltres mateixos, de començar a deixar de costat el debats existencialistes i froidians i començar a ser autoexigents. Avui Catalunya és una societat anestesiada pel bonisme, lo políticament correcte i el nacionalisme, però va haver-hi un dia que la iniciativa privada catalana va fer aquestes mateixes autopistes i estructures ferroviàries de les que ara, amb raó per cert, ens queixem. Serem capaços de ser crítics, buscar solucions i fer rutllar les coses més enllà de la revindicació i la llagrimeta? Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol atorvastatin zyban trying subinterval vicodin overrefining