Capgròs
L'economista i historiador Ramon Reixach ha estat premiat amb el Premi Iluro de monografia històrica per un treball sobre les famílies patrícies de Mataró a l'Edat Moderna que porta per títol Els pares de la República. Una cultura política de la Catalunya Urbana Moderna. Mataró (s. XV-XVIII). El veredicte s'ha fet públic dilluns, dia 24 d'octubre, a la sala de la Caixa Laietana, en un acte presidit per l'alcalde Joan Antoni Baron. El Doctor Jordi Nadal, ha afirmat en nom el jurat que es tracta d'un treball original i molt ben documentat. Amb tot, Nadal ha retret a l'autor l'espessor del llibre, que en dificulta la lectura, segons ha dit. Reixach és professor de l'escola GEM, col·laborador del mensual Mataró Report i del Museu Arxiu de Santa Maria. El guardó de Caixa Laietana, un dels més prestigiosos de Catalunya, està dotat amb 8.200 euros com a reconeixement. L'any vinent es publicarà el llibre premiat dins la col·lecció Iluro.
Enguany s'havien presentat al premi només quatre treballs, enfront dels dotze de l'edició passada, cosa que Nadal ha lamentat. Els altres tres treballs eren De la muntanya cap a la mar. Una història d'Arenys de Mar; La família i les esposalles a Sant Genís de Vilassar (1348-1486) i Manuel Fontanals, escenógrafo. Teatro, cine y exilio. Mataró, 1893México D.F. 1972. Del primer Nadal ha dit que era una obra poc rigurosa i que a més posa en qüestió l'honorabilitat d'un maresmenc -Josep Maria Pons i Guri, acusat de donar suport als franquistes després de la Guerra Civil-. Del treball de Vilassar el president del jurat ha apuntat que era un treball "honest, meritori i presentable" però poc original en el plantejament. Respecte el tercer volum, el doctor Nadal ha dit que era "millorable".
El jurat del certamen el formen Pilar González-Agàpito, Isabel Rodà de Llanza, Manuel Salicrú, Josep Maria Salrach i Ricard Navarro, presidits pel doctor Jordi Nadal.
Abans de fer-se públic el veredicte, l'historiador i catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autonòma de Barcelona Borja de Riquer ha pronunciat una conferència al voltant de la vessant d'home de negocis i d'empresari cultural de l'eminent polític Francesc Cambó. "El cas de Cambó contrasta amb la poca sensibilitat cultural i artística de la majoria de les grans fortunes catalanes i espanyoles", ha dit de Riquer. El conferenciant també ha dit que Cambó era un personatge "polièdric i complex" i que tant en la forma de fer diners com en la d'invertir va representar un cas atípic a Catalunya.
L'acte va comptar amb la presència de la filla de Cambó, Helena Cambó de Guardans, la qual va rebre els agraïments del president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau.
-
Reixach: 'L'Ajuntament, al segle XVIII, era un <i>ghetto</i>'
Què se sent quan anuncien el teu nom com a guanyador d'un premi Iluro?
Molt content perquè darrera el treball hi ha una feinassa horrorosa i quan algú t'ho valora... agrada. És que hi ha moltes hores en aquest treball! És una feina molt amagada.
Quina època abraça el treball?
Va des de finals de l'Edat Mitjana, al segle XV, fins al XVIII, que també hi ha un canvi d'època amb la Revolució francesa. És un recorregut a nivell de famílies que formaven la classe dirigent de Mataró que identificaven els seus interessos amb els de la ciutat i els de la ciutat amb ells.
Per què va decidir treballar aquest tema?
Perquè a mi el que m'interessa és el segle XIX. Però em trobava que la societat del segle XIX s'identifica com a contrària a aquesta oligarquia del segle XVIII i volia saber perquè. Volia mirar si la cultura liberal naixia de contestar aquesta oligarquia. I si, si, és així. Arriba un moment que tant poques famílies controlen la política municipal que és lògic i conseqüent que es generi una política antioligàrquica que desenvoluparà en el liberalisme. L'Ajuntament, al segle XVIII, era un ghetto.
Era el primer cop que es presentava al premi?
No, perquè crec que s'ha de presentar una cosa amb solidesa i fins ara no el tenia. De totes maneres, el treball no el vaig fer explícitament pel Premi Iluro.
Comentaris