Reivindicant la República

Dissabte 14 es van complir 81 anys de la proclamació de la Segona República. Durant el cap de setmana passat han tingut lloc diversos actes a Mataró per commemorar l’efemèride: la gent d’ICV-EUiA va desplegar una bandera republicana gegant, divendres a la Muralla i dissabte a la plaça de Santa Anna, i diumenge va tenir lloc un acte unitari amb la participació de diferents entitats i forces polítiques d’esquerres, amb ofrenes florals al monument als Brigadistes Internacionals del cementiri dels Caputxins i al monument a les Víctimes del Franquisme de l’avinguda d’Amèrica. A més, dissabte a la tarda va tenir lloc a la Casa Gran l’acte institucional que va servir per nomenar l’alcalde republicà Josep Abril fill adoptiu de la ciutat, amb una nodrida representació de membres d’ERC. Aquest últim, un acte que potser ha trigat massa anys a produir-se.

Vull detenir-me especialment en l’acte conjunt que va tenir lloc diumenge al matí. Organitzacions dispars com la CUP, ICV-EUiA, PSC, CCOO, CGT, PSUC Viu, COS, Unió de Pagesos o el Grup d’Historiadors Jaume Compte van participar en l’ofrena floral organitzada pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró. Penso que és molt important aquesta imatge d’unitat de la majoria de forces polítiques d’esquerres de la ciutat, sobretot en un tema important i sensible com és la Memòria Històrica. I crec que cal reconèixer aquest gest de responsabilitat. L’històric dirigent d’Unió de Pagesos Pep Riera, una de les persones que va intervenir a l’acte, explicava que, malauradament, és un tema que sembla que no interessa, quan, per exemple, tots els nens i nenes de la nostra ciutat haurien de passar davant del monument als Brigadistes Internacionals i conèixer la història d’aquests herois anònims, que van lluitar per la llibertat en un país que no era el seu. Estic d’acord: la repercussió de notícies relacionades amb la Memòria Històrica és mínima als mitjans de comunicació del nostre país, i el suport de les institucions és absolutament insuficient. Mentrestant, ideòlegs de l’ultradreta es fan passar per historiadors per reescriure la Història del nostre país, vomitant mentides sobre el règim (legal i legítim, no ho oblidem) de la Segona República i justificant (o tapant) els crims i atrocitats de la dictadura franquista.

La notícia aquests dies, però, no ha estat la commemoració del 81è aniversari de la proclamació de la Segona República: qui ha aparegut a les portades de tots els diaris i ha obert els titulars de tots els noticiaris de les televisions i ràdios ha estat precisament el principal representant de la monarquia espanyola, el Rei Joan Carles I. I ha estat notícia perquè es va lesionar practicant la caça d’elefants a Botswana. Esperpèntic i inadmissible. Ara més que mai, en el context actual de crisi, retallades i agressions a les classes populars, els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat continuen vigents. Més que mai. Visca la República!