Reinventar la Diada

La brillant conferència del filòleg i lingüista Joan Solà va obrir dimecres passat els actes de l'Onze de Setembre a Mataró. Una figura potent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009, que va ser capaç d'omplir a vessar el Saló de Sessions de l'Ajuntament (altres conferenciants de prestigi s'han quedat molt més curts en el mateix espai), oferint tota una lliçó sobre com encarar la defensa de la llengua catalana des del món acadèmic, pedagògic i polític. Lamentablement, l'acte institucional de la Diada, que coorganitzen cada any Òmnium Cultural i l'Ajuntament, és tan sols un brot viu dins del tediós continuïsme que presenta el programa d'actes de la festivitat a la capital del Maresme. La ciutat fins ara no ha fet cap esforç en donar un gir a la celebració, en mostrar-se més ambiciosa, en atorgar-li més personalitat pròpia, tal i com sí ha aconseguit amb altres festes com Sant Jordi. Cada any es repeteix el mateix esquema: acte institucional, ofrena floral, cursa popular i algun acte musical, popular o folklòric (aquest 2009, el concert de l'Aula de Música Massafrets).

L'Onze de Setembre és una celebració que, sobre el paper, presenta bones condicions per arrelar com a festa popular. Els carrers s'engalanen de senyeres, els dies encara són llargs i el bon temps acostuma a acompanyar en aquestes dates. La Diada també dóna joc perquè s'hi sumin les entitats culturals de tots els àmbits de la ciutat, que podrien enriquir la festa amb tot tipus de propostes. Perquè no engrescar l'associació Sant Lluc o Dimarts del Llimoner a muntar una fira d'art al carrer? Perquè hi ha cercaviles gairebé cada cap de setmana d'abril a octubre i per l'Onze de Setembre les figures no apareixen? Per què, en moments tan convulsos com els que travessa la política catalana amb qüestions com el finançament o la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, no s'aprofita la Diada per crear un fòrum de debat ciutadà? Per què no s'aposta pels concerts, ara que la música cantada en català està vivint un gran reviscolament comercial i de qualitat? D'idees se'n poden treure de tots llocs, i no cal anar gaire lluny per inspirar-se. Des de la seva modèstia, els municipis de l'entorn de Mataró són capaços de presentar propostes petites però diferents que a la capital ni es veuen. A Cabrera organitzen un debat sobre la premsa en català i un concert de música barroca; a Argentona aposten per fer una cercavila amb la presència dels Capgrossos de Mataró; a Vilassar preparen una conferència sobre Salvador Puig i Antich; i a Arenys de Mar hi haurà un festival infantil.

Mataró necessita donar un gir a una festa que està completament estancada, que cada any repeteix un esquema massa bàsic. Aquest 2009 el reajustament pressupostari, que no permet gaires alegries, podria servir d'excusa per no tocar res, però la manca d'ambició respecte a l'Onze de Setembre ja es remunta a anys on l'economia municipal no era tal obstacle. No calen grans dispendis, el camí passa per ser més imaginatius i per ser capaços d'involucrar el teixit social i cultural de la ciutat.