Capgròs
Dels resultats de les eleccions municipals a Mataró podem observar alguns fets rellevants, segons el meu punt de vista particular. El primer, obvi, és que el PSC torna a ser la força més votada a la nostra ciutat. Obté els pitjors resultats de la seva història en unes eleccions municipals, però crec que els socialistes mataronins tenen motius de sobres per estar satisfets: l'objectiu de tornar a ser primera força l'han assolit, en un escenari inicialment complicat, i tot sembla indicar que en David Bote, una persona honesta, treballadora i preparada, es convertirà en el proper alcalde de la ciutat. No sabem quines forces formaran part del govern, i a hores d'ara seria una temeritat fer-ne prediccions.
Una segona conclusió està relacionada amb la davallada clara de les opcions de dreta: CiU perd tres regidors i l'aposta per en Quim Fernàndez ha resultat un fracàs. Segurament si en Joan Mora hagués decidit tornar a encapçalar el cartell convergent els resultats haguessin estat molt diferents. Ara, serà difícil que el veterà regidor nacionalista pugui assolir l'alcaldia.
Respecte de les dues formacions més a la dreta, el PP s'enfonsa i PxC perd dos regidors. Per a la gent d'esquerres això ha de suposar un fet positiu, malgrat que Mònica Lora hagi pogut mantenir la seva acta de regidora. L'estratègia popular de copiar el discurs de Garcia Albiol a Badalona ha resultat un fracàs sense pal·liatius. Sense dubte, els múltiples casos de corrupció del PP arreu de l'Estat han influït. Recordem que el PP ha perdut uns dos milions i mig de vots a tota Espanya. Una dada impressionant.
Cs, és cert, entra amb força a l'Ajuntament de Mataró amb tres regidors. Sense dubte, malgrat presentar uns candidats mediocres i tenir una organització molt feble a la nostra ciutat, la marca Cs-Albert Rivera ha jugat en favor seu. I d'això se n'han aprofitat.
Els excel·lents resultats d'ERC i Volemataró, junt amb la consecució del segon regidor per part de la CUP, també representen un fet destacable. ICV-EUiA aconsegueix tenir representació a l'Ajuntament amb un únic regidor, en un moment absolutament advers, però els resultats dels ecosocialistes, els pitjors de la seva història en unes eleccions municipals, no els poden deixar satisfets de cap de les maneres. Caldrà fer autocrítica.
M'agradaria centrar-me en un fet que considero molt important. Si Volemataró, CUP i ICV-EUiA haguessin confluït en una sola candidatura, s'haguessin quedat a només 78 vots del vuitè regidor. Els mateixos que ha necessitat CiU per governar en minoria durant tot el mandat que ara finalitza. En aquest escenari, i amb la llei d'Hondt a la mà, el PSC hauria obtingut 5 regidors (els mateixos que CiU), ERC 4, Cs 3, PP 2 i PxC 1. Si posem per cas que aquesta candidatura de confluència hagués aconseguit aquests 78 vots de l'abstenció, cosa en absolut descabellada, haguessin esgarrapat el vuitè regidor a Cs, que s'hagués quedat amb 2. Sé que estem parlant de política ficció, però no tinc cap dubte que una candidatura de confluència de l'esquerra alternativa de Mataró hagués provocat un efecte multiplicador. Els casos de Barcelona en Comú i Ahora Madrid són ben representatius: on l'esquerra suma, multiplica vots i aconsegueix guanyar. On es fragmenta, no. Així de senzill. La bona notícia és que persones lluitadores, treballadores i compromeses com la Montse Morón, en Juli Cuéllar, la Sarai Martínez, l'Esteve Martínez, la Carme Polvillo i l'Anna Maria Caballero podran fer molta feina al carrer (molt important!) i a l'Ajuntament de Mataró. Tenen quatre anys per endavant per treballar, lluitar i teixir complicitats. La gent ho necessita.
Comentaris