Referèndum o consulta, decidir o opinar

Fa unes setmanes, 27.03.2013, Jordi Gracia a El País, fent una crida a l'esquerra catalana i espanyola, deia: "Por qué no hay modo de desenmascarar el derecho a decidir como eslogan electoral y populista y reconducir la cuestión, activa y convencidamente, hacia la defensa de una consulta pactada sobre un problema político real ?"

A les eleccions del 25N12, el president Mas ens va convocar a les urnes, enfrontats a dues problemàtiques, però amb una sola papereta. Ho vaig denunciar a cal Cuní la nit electoral, i la meva reflexió va tenir força ressò a 8tv...

Ara, 5 mesos després, s'està preparant una nova iniciativa (consulta, referèndum ?), a partir d'una sola pregunta i, molt probablement, amb una sola resposta: si o no... Em sembla que per aquesta via seguirem consolidant l'esquizofrènia de molts ciutadans.

La majoria dels qui reivindiquen clarament el dret a decidir, proposen, de fet, un referèndum vinculant, jurídicament decisori, sobre l'eventual separació de Catalunya d'España. Però, llegint entre línies les declaracions, sovint ambigües, d'uns i altres, em sembla que, de fet, hi ha dues opcions: decidir via referèndum o opinar en una consulta.

Jo no les veig alternatives o excloents: una consulta sobre la opinió dels ciutadans hauria de ser el millor pas previ per preparar un eventual referèndum per decidir la separació catalana i la constitució d'un Estat propi. Aquest referèndum s'hauria de poder convocar si la ciutadania opina majoritàriament que cal fer-lo i que hi ha motius suficients per plantejar la opció.

Però, ara per ara, sembla molt difícil organitzar concertadament amb el govern de l'Estat un referèndum decisori. No sembla que hi hagi la correlació de forces necessària per guanyar una confrontació democràtica amb la casta dirigent españolista. I la majoria d'opinadors considera que sense pacte, no hi ha referèndum decisori possible. En parlarem en una altre ocasió...

Parlem doncs, de moment, d'una possible consulta prèvia. Em sembla que hauria de ser una consulta àmplia als ciutadans sobre la problemàtica de l'encaix, sobre els greuges principals, sobre opcions possibles d'encaix (inclòs, lògicament, el desencaix), i sobre les estratègies futures d'actuació.

Una consulta d'aquest tipus hauria de permetre de fer pedagogia i de clarificar, d'una vegada, qui pensa què, i perquè, qui voldria què, i com. Ja n'hi ha prou que siguin els tertulians, opinadors, escriptors i periodistes qui interpretin els sentiments i la voluntat de la majoria. Els ciutadans (tots) hem d'opinar. I a partir de l'opinió explícitament manifestada, tindrem molta més legitimitat i, sobretot, força democràtica, per plantejar passos successius, entre d'altres, si s'escau, una decisió via referèndum.

Lògicament, aquesta àmplia consulta prèvia no pot basar-se en una sola pregunta i deixar als ciutadans marcar una sola creueta com a resposta: si o no. Insisteixo, la problemàtica és complexa, plena de qüestions... i d'opcions!

Per fer bé les coses, davant de qualsevol problemàtica o conflicte, sembla lògic i raonable plantejar, al menys, tres qüestions:
- què passa exactament ? definint bé quin és el problema...
- perquè passa ? identificant clarament els factors principals, les causes bàsiques del problema...
- què fer? analitzant les opcions estratègiques possibles.

Per tant, en una futura consulta, els ciutadans haurien de poder expressar la seva visió (1) sobre la problemàtica de l'encaix, (2) sobre les causes que, eventualment, desencaixen, i (3) sobre les possibles reaccions o solucions possibles. Tres qüestions i, probablement, una quinzena de creuetes.

Al meu blog hi ha un exemple de com podria ser aquesta futura "papereta" d'opinió. Mireu-la, si us interessa, en una nota al meu blog: http://pepmolsosa.blogspot.com.es del dia 2 de maig, i aprofiteu per mirar una altra nota del dia 8 comparant visions estratègiques de catalans i madrilenys sobre l'Estat ...

Una consulta d'aquest tipus exigeix una "campanya" pedagògica centrada en les qüestions i les opcions. Una campanya molt més rica i argumentada que les que estem acostumats a patir, en la que els diferents partits i organitzacions haurien d'explicar ben bé i de manera articulada, les seves posicions.

A més de manifestar-nos pels carrers, podríem mostrar àmpliament la riquesa diversa dels sentiments, conviccions i aspiracions de la ciutadans. Reduir la consulta a un si/no tornaria a frustrar, per exemple, a molts ciutadans que n'estan farts d'aquest encaix amb Espanya, que pensen que cal dir prou, que volen dir el perquè, però que no pensen que la solució sigui un desencaix radical... encara.