Referèndum? Autodeterminació?

El proper 1 d'octubre el govern pretén tirar pel dret i cridar la ciutadania a les urnes en una votació que, de fet, sembla ben previsible que no s'acabi celebrant. Sobre l'1-O ja s'han dit moltes coses. A un nivell més aviat polític, s'ha dit amb raó quelcom que voldria tornar a constatar: l'anomenat referèndum es fa servir com una arma no només entre partits, sinó sobretot entre el govern català i el govern espanyol, la qual cosa, per una banda, poc ajuda que el poble se'n pugui sentir partícip i, d'altra banda, fa que la suposada apel·lació a la sobirania popular quedi viciada per interessos.

Tanmateix, no se n'ha dit encara tot el que se'n podria dir. Jo voldria fer notar un element a un nivell més profund sobre el qual sembla que no acabem de prestar atenció: l'èxit del moviment independentista és haver aconseguit imposar en l'imaginari col·lectiu el terme "referèndum" com a interpretativament vàlid. Es va difonent en l'opinió pública amb lemes i consignes com votar és democràcia i el referèndum és exercir el dret a l'autodeterminació, com si aquesta consulta fos la materialització de l'ideal de democràcia. Clar, davant d'això, qualsevol que critiqui el referèndum serà acusat d'oposar-se a la democràcia. Potser en el món ideal sí, però en el món real no. Hi ha hagut una apropiació de la paraula "referèndum", ja que les seves fortes connotacions ètiques permeten legitimar el projecte que hi ha darrera i aprofitar-se que la majoria de la societat catalana desitja votar.

Però cal tenir ben present que una cosa és votar i l'altra, fer passar el projecte independentista com l'única cosa a votar. Vet aquí com ens adonem que, en realitat, el dit referèndum no és la materialització del dret a decidir, sinó l'eina que el sector independentista utilitza per tirar endavant. Si el que es vol és exercir el dret a l'autodeterminació, per què pretenen declarar l'endemà la independència? Des de quan el dret a l'autodeterminació ha d'estar condicionat??

Així, sota el vel del gran valor ètic que té referir-se a un referèndum, ens la volen colar. Ens diuen "podeu i heu de votar, vosaltres decidiu!". Però aquesta apel·lació absoluta amaga una trampa: podem decidir lliurement..., sempre i quan decidim la independència. El problema és aquest condicionament de l'autodeterminació a la independència, com si fos l'expressió -inequívoca- de la sobirania popular. I vet aquí com ens adonem, encara, d'una altra qüestió: en aquest sentit, l'unilateralisme, que ha provocat entre altres coses el trencament de les normes del parlamentarisme, és contrari al sobiranisme.