El nom d’Apatow s’ha convertit en un sinònim d’una nova escola de la comèdia americana, que per una banda és hereva d’una llarga tradició que es remunta a les screwballs dels gloriosos anys de Hollywood. Per l’altra, en certa manera les produccions i productes Apatow recullen també una mica l’esperit d’aquell cinema independent que va viure un moment d’esplendor a la dècada dels noranta, i que es preocupava per les inquietuds dels joves urbans davant l’amor, la vida i la seva pròpia existència. Si el cinema independent es mirava aquests problemes amb força gravetat, Apatow i els director del seu cercle ho converteixen en matèria de situacions còmiques i hilarants, com les que viuen també els protagonistes del film més recent que ens arriba sota aquesta marca, ‘Eternamente comprometidos’.
Recorrent a la temàtica nupcial que sembla atraure un determinat públic a les sales, el film capgira la història per parlar, no de la organització del casament, sinó de la vida en parella, el compromís i les expectatives que té cadascun en la seva vida personal i professional. Dirigida per Nicholas Stoller i protagonitzada per Jason Segel, aquest tàndem de creadors ja van col·laborar a la més recent i divertidíssima aventura dels Muppets, on ja van fer gala d’un humor en ocasions molt blanc, altres surrealista i absurd, però sempre capaç de fer passar una bona estona malgrat algun alt i baix. Emily Blunt se suma al repartiment, fent punts per convertir-se en una musa d’aquesta nova fornada de comèdies americanes que, a diferència d’altres gèneres, si sembla haver adaptat el seu llenguatge al nou públic del segle XXI.
espaiisidor.blogspot.com
Comentaris