Recordant

L’Espai Capgròs presenta aquest mes una atractiva i emotiva mostra que serveix de recordatori creatiu de Rosa Maria Font, artista que malauradament ens deixà ara fa tres anys. Un recordatori que ens fa avinent una vegada més la seva qualitat, aquella que durant tant de temps va mantenir en certa manera amagada i que sols va sortir resplendent a la llum pública en els darrers anys de la seva vida.

El cas de Rosa Mª Font no és un cas aïllat. Son molts aquells creadors que resten en amagatall. Autocrítics en grau màxim, creuen que la seva obra no disposa del suficient nivell com per ser exposada i gaudida pel públic. Un fet d’exigència que curiosament contrasta amb tants altres afeccionats auto complaents que tenen la gosadia de presentar púrries impresentables.

Rosa Mª Font va fer els deures d’un bon aprenentatge, primer amb Jordi Arenas i a posteriori amb Albert Alís i Pepe Novellas. Disposava així d’uns fonaments afermats que li van permetre endinsar-se professionalment en el camp de la il·lustració , tant en l’apartat tèxtil com en l’apartat editorial. Dos camps en aparença contraris però que en ella arriben a complementar-se com queda ben palès en una de les obres presents en l’exposició.

Però va ser en el camp de la il·lustració editorial on Rosa Mª Font va aconseguir la quadratura del seu cercle. Encara que generalment menysvalorada ,la dificultat del camp és extrem. Cal disposar d’acurada tècnica i de molta agilitat mental i creativa per aconseguir condensar en una il·lustració tota la intencionalitat de l’autor. En aquest sentit de síntesi el treball de Rosa Mª Font va ser ben reeixit com queda ben palès en els mostrari exposat.

Però potser tota a questa prèvia, era tan sols això, una prèvia , per aconseguir desenvolupar amb tota solvència una línia pictòrica atractiva tant en la bellesa formal com en el concepte de fons . És aquí, en la pintura , on la qualitat de Rosa Mª Font va esclatar. A la seva habilitat tècnica i conceptual, es va afegir una potència comunicativa que generava una forta empatia a l’espectador que en certa manera se sentia en el punt de visió del creador i copsava d’altra manera aquelles mirades més habitual, com es demostra en el seguit d’obres de la sèrie “cafès”, curulles d’una sensibilitat humana d’alta densitat.

Ara , l’espai capgròs en fa recordatori amb una mostra eclèctica , variada a la recerca de la cara encara oculta de Font. Una mostra que emocionarà a la gent que sabia del seu fer i sorprendrà a aquells que desconeixien la seva existència.

Una obra fresca , intuïtiva i vital que ha de servir per col·locar a Rosa Mª Font en el seu just i digne nivell. Una exposició convertida en veritable acte de justícia personal i artística que paga la pena visitar.