Recentralitzant l'Estat

Dilluns passat en una entrevista al “Financial Times”, el Sr. José Luís Rodríguez Zapatero, amenaçava d'intervenir a les autonomies que no complissin les seves obligacions amb el dèficit públic, generant un debat sobre la necessitat d’ intervenir en les competències autonòmiques, tal vegada com si volgués seguir l’ estela del discurs del Sr. Aznar que obertament ha plantejat la recentralització de l’estat. El govern de Madrid, amb un nou intent per defugir les responsabilitats pròpies, calmar els mercats internacionals i fer el joc al centralisme dels conservadors espanyols, ha advertit que limitaria la capacitat d'endeutar-se a les administracions territorials, en cas que superessin els objectius de dèficit fixats pel Consell de Política Fiscal i Financera. S’ha fet així la fotografia, intentant manipular a l’ opinió publica, amagant que el principal responsable del dèficit de l’ estat és el seu govern, desdint-se del discurs que presumia no fa masses anys amb tot allò de l’ Espanya Plural. Els socialistes es fan l’orni tot i saber que la injustificable despesa de l’administració de l’Estat no es cosa de fa quatre dies. Les xifres ho expliquen amb claredat. El conjunt de les administracions durant l’any 2009, tenien un dèficit equivalent al 11,1% del PIB. El 9,3% produït per l’ administració central, el 2% per les comunitats autònomes i el 0,6% per les entitats locals. Les xifres del dèficit públic de l'Estat assenyalen que la del govern central és de 99.785 milions d'euros, les autonomies de 21.164 milions i la dels ajuntaments és de 5.671 milions. En aquest context el que ha dit el president del govern espanyol que farà el que calgui per controlar el dèficit públic, sense deixar clar quin serà l'abast polític d'aquesta decisió, és simplement un exercici d’hipocresia. Davant d’ això, els socialistes catalans continuen com si sentissin ploure. Cap paraula sobre que el dèficit públic català és també imputable a un deficient, injust i discriminatori finançament. La resta d’afectats seran les administracions locals. Els abans acèrrims defensors de l’ autonomia local, fan avui mutis pel passadís, sense ni tan sols recordar el famós 50-25-25 del que tant presumien. Aquesta forma de fer política haurà de canviar. La lluita per un finançament just per Catalunya i també dels seus ajuntaments, passarà per denunciar les polítiques hipòcrites que pretenen defugir qualsevol responsabilitat fent-la sempre recaure en els altres, però també per generar unes noves actituds en els governs, que hauran de ser conscients que la delicada situació econòmica necessitarà d’un canvi d’actitud que generi la confiança necessària per a reactivar l’economia. Ha arribat l’hora - i no només pels problemes del dèficit -, d’aprimar estructures polítiques i administratives arreu. No les podem pagar i a més generen desconfiança. A Mataró, caldrà que la administració municipal es repensi. És urgent, alliberar recursos evitant el seu malbaratament. Traspassar a la societat civil i a la iniciativa ciutadana tasques que ajudin a perdre pes a l’administració. I caldrà treballar per la regeneració política, amb nova gent. Amb capacitat emprenedora i esperit de servei. Canviar voldrà dir gerència professional dels afers públics. Recerca de l’ eficiència. Compatible amb la participació real de tots i amb transparència, per a fer possible un Mataró millor.