Reblant el clau. “Omnia animal...”

Ara que s'acaba l'any. Llegint alguns comentaris sobre la situació política del catalanisme després del convuls període polític que ens ha tocat viure tinc la impressió que s'hi expressa un cert desencís i/o desorientació sobre com ha quedat tot plegat. De l'eufòria al Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, a l'acord Mas-Zapatero de començaments del 2006, al debat a Les Corts Generals, el trencament del tripartit i la sortida d'Esquerra del Govern Maragall, del referèndum de l'Estatut, de les eleccions anticipades i el seu resultat. I com a conseqüència de tot un Govern d'Entesa presidit per José Montilla, i l'assossec (al menys fins ara, que duri).

Crec que s'obre camí a una profunda reflexió sobre el que realment som i el que realment podem ser, si és que podem ser alguna cosa diferent del que som donada la realitat del món d'avui. Alguna cosa s'apunta, però massa poc reconeguda encara. Ja sé que aquesta mena de reflexió a molts (no sé del cert quants) no els deu agradar massa. Però les coses són com són.

Després de la retirada d'en Pujol, en lloc de rebaixar-se, la tensió nacionalista va anar en augment. L'Espanya plural que oferí Zapatero en lloc de considerar-se com una oportunitat positiva es va prendre com una possibilitat d'anar més enllà del que s'oferia provocant una duríssima reacció que a punt va estar d'engegar-ho tot a rodar. Semblava no ja que podíem anar a un Estat federal, sinó obertament confederal, que teníem a la punta dels dits els vells somnis de la Nació rica i plena.

Tot això s'ha esvaït, i crec que per molt temps. Maragall va poder dir a Sant Jaume de Frontanyà que l'Estat havia quedat residual a Catalunya, amb gran esverament altra cop d'alguns, ometent, però, que el nou sostre de l'autonomia catalana ho era dins d'un Estat que, no sense resistències, havia aprovat la seva descentralització i que era la font de la nova legalitat i d'on provenia la seva legitimitat, per tant res de residual.

Arribats fins aquí, ara què? Per on cal continuar, si cal continuar?. El cansament generalitzat que ha comportat tot el procés, la falta de recolzament social més enllà de sectors ja convençuts, la impressió general que els problemes estan en una altra banda –malgrat que no se sàpiga massa on són les solucions– però que les estrictament territorials no ho són, comporta forçosament que s'obri un nou període que ha de començar per mirar què ha quedat en el got després de la bromera.

Reiteradament, en els meus escrits i en les reflexions públiques, insisteixo que cal deixar de mirar-se el melic. Cal aixecar el cap i mirar alt i ben enllà. Les preocupacions que assenyala la darrera enquesta del CIS són prou significatives: l'ocupació, la immigració, el terrorisme, l'habitatge... Hi ha molt camp a córrer en la resolució del que realment preocupa a la gent. Els temes no són fàcils. Què pensaríem de l'ocupació si no estiguéssim on estem, a punt de baixar del 8% de desocupats... Clar que possiblement ara no és la desocupació el que més preocupa, sinó en quines condicions es fa l'ocupació existent: precarietat, inseguretat, desigualtat,... Què pensaríem de la immigració si els que venen no estiguessin omplint necessitats evidents del nostre sistema productiu i social... Clar que el tema és com aprenem a conviure amb gent d'altres colors, altres olors, altres parles i altres Déus... Què pensaríem del terrorisme si tornessin a haver-hi morts com temps enrera,... Si, però mentrestant encara hi ha gent que va amb escorta al País Basc... Què pensaríem de l'habitatge si veiéssim créixer novament barris de barraques... Clar que les noves condicions socials reclamen atenció, i l'inevitable creixement urbanístic... I cal parlar d'energia, d'on la produïm i com la consumim.

Passada l'etapa identitaria que hem viscut darrerament no crec que calgui pas encervellar-s'hi més. Posem els esforços en els grans temes: Catalunya dins d'Espanya, Espanya dins d'Europa, Europa en el Món. Tot un programa a desenvolupar, en parlaré l'any que ve. Amb els millors desitjos per a tots.


http://manelmas.blogspot.com Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox