Raúl Capitani exposa els darrers treballs a Capgròs

«Aquest cop ho he fet una mica menys dramàtic», comenta Raúl Capitani tot mirant un dels quadres que es pot veure a les instal·lacions de Capgròs des de dijous dia 25. Són una dotzena de peces agrupades sota el títol de Ombres Humanes, on Capitani ha plasmat, tot i que sense voler-ho explícitament, imatges d’un món imaginari entroncades perfectament amb la realitat on apareix gent miserable, rodamons, oblidats...: «Més que rostres són grups de persones que fugen, que volen, que exploten... és que sense voler m’envaeixen temes com la guerra, la injustícia i el Tercer Món», es justifica.

Artísticament, en els quadres hi predomina el dibuix i els colors suaus, mentre que alguns també incorporen textures amb materials senzills com la fusta o el filferro. No és que hi hagi un gran canvi amb el que ha fet fins ara -el que ell en diu expressionisme dramàtic– però sí que ha hagut de reduir les dimensions de les seves obres, generalment de gran format, per encabir-les a les parets de la seu de la revista. Raúl Capitani va néixer a Mendoza (Argentina) el 1941. Amant també de la literatura, va estudiar belles arts i a partir de 1964 va començar a realitzar les seves primeres exposicions, per les que li van atorgar premis a Mendoza, Buenos Aires, Mar del Plata, Mèxic i Xile. Fent gala de la seva gran sensibilitat i imaginació, Capitani ha il·lustrat llibres, dibuixat còmics, editat calendaris i participat en homenatges a escriptors de la talla de Lorca, Neruda o Borges, entre d’altres. En l’actualitat dóna classes de gravat al seu estudi de Mataró, on comparteix amb els seus alumnes la seva passió per l’art gràfic.

L’home de la pintura directa
Raúl Capitani fa servir el mètode de la pintura directa –emparentat amb el de l’escriptura automàtica, per entendre’ns– per crear els seus quadres. Agafa una tela, l’omple de taques i a vegades hi afegeix materials. Llavors veu una forma que li suggereix un home i el pinta. Després un gos, una família, unes dones que fan safareig... i a partir d’aquí sorgeix el quadre: «És que sinó ho faig així m’aburreixo, cada dia fent el mateix», explica. Aquest argentí afincat a Mataró des de 1979 ha estat un home que ha buscat sempre fugir de l’academicisme imperant a les escoles d’art, tot i que també s’ha dedicat a l’ensenyament. Això li ha permès conèixer de prop, gràcies a altres professors, els grans vanguardies artístiques del segle XX i anar-ne incorporant elements a la seva obra.

Exposició oberta fins el dijous dia 23 d’octubre. Oberta en horaris d’oficina.