Ramon Casals: “Els pares no podem llançar la tovallola”

“Els pares no podem llançar la tovallola”, va advertir el pedagog Ramon Casals durant l'acte de presentació del seu llibre Ser pares: l'aventura diària, que va tenir lloc ahir a la tarda a Robafaves. Casals va proposar una relació entre pares i fills basada en el diàleg i en passar més temps junts. “Cal dialogar el màxim possible, no només quan els fills tinguin problemes, que és el que acostumem a fer, sinó que s'ha de parlar sobre el dia a dia”, va aconsellar.

Ser pares: l'aventura diària és un recull dels consells que Ramon Casals ha ofert els darrers dos anys a la secció “Parlem dels fills” de l'espai ràdiofònic El Suplement, que presenta Xavier Solà cada diumenge a Catalunya Ràdio. En total, 85 reflexions de format curt agrupades per temes i que, segons l'autor, tenen com a objectiu “incitar a la conversa.”

Casals, que exerceix de professor d'institut, considera que perquè “els nanos funcionin al centre escolar cal fer pedagogia amb els de casa”, i és que molts pares se senten sobrepassats per les situacions que viuen a casa amb els fills i no saben com actuar. Malgrat tot, “els fills sempre agraeixen que ens impliquem i, a la llarga, que els aconsellem”, va assenyalar Casals, que va afegir que aquesta recerca de la implicació paternat provoca que alguns nois necessitin “fer-ne una de ben grossa” per cridar l'atenció.

El pedagog va comentar que molts pares tenen por a prohibir certs comportaments o desitjos als fills. “És important que els nens acceptin l'autoritat des de petits i no deixar-los que facin sempre allò que els ve de gust. Si se'ls marquen les pautes de comportament des d'un bon principi, formaran una autodisciplina que serà difícil que perdin”, va dir Casals al respecte. L'autor va remarcar que l'educació dels fills s'ha d'encaminar a l'assoliment d'un criteri propi que els permeti ser madurs a l'hora de prendre decisions i no deixar-se portar pels amics. A més, va constatar que, si bé l'ampliació del camp de llibertat hauria d'anar en paral·lel amb l'ampliació del camp de responsabilitats, ara els joves són menys responsabiles que mai tot i que tenen més llibertat.

D'altra banda, Casals es va queixar del “desprestigi” que el professorat pateix darrerament. “Sovint els pares ens poden desautoritzar, però la forma d'educar és anant família i escola a la una”. En aquest sentit, es va referir a l'abandonament de l'educació en mans de l'escola que s'ha produït les darreres dècades. “L'educació a l'escola pesa molt, però queda limitada. La família i la societat tenen més pes en el procés sociabilitzador dels nois”, va explicar.

Per acabar, Ramon Casals va parlar de la pressió que molts pares exerceixen sobre els fills en relació amb el seu futur professional. “Actualment tenim pocs fills i hi projectem grans expectatives, però cal acceptar-los tal com son, ja que no sempre podem esperar que despuntin de forma extraordinària en algun àmbit”, va advertir. “El respecte, l'acceptació i la consideració mútues són bàsics en la interacció pares-fills, va dir Casals. “Al cap i a la fi, tota relació humana és, a tots nivells, una qüestió d'equilibri”, va concloure.