Rafael Estrany. El gran mestre

Si hi ha un artista a la nostra ciutat que mereix el màxim respecte i admiració per la seva tasca creativa,de formació de nous artistes i de conservació del patrimoni aquest no és altre que Rafael Estrany. Un respecte i admiració que mantenen els afeccionats a l'art i els MTV, però que en canvi s'ha convertit en desconeixement per tots aquells més llunyans a la petita història de l'art local. Ara podem gaudir-ne d'un tastet mitjançant la seva presència a Ca l'Arenas a l'entorn de “Mar de fons”, amb un seguit d'obres referents, com no, a la seva mirada marítima i marinera.

Malgrat la seva qualitat,importància i reputació, el cert és que Estrany no gaudeix del coneixement generalitzat de la ciutadania. Pilar fonamental de l'art mataroní en el moment de la seva mort (1958), la figura d'Estrany s'ha anat injustament esvaint amb el pas del temps,convertint-lo en un element més referencial que no pas viu, quan per les especials condicions de la seva pintura podria,i estic per dir hauria, de ser un punt de referència per aquells creadors d'arrel més figurativa i paisatgística.

Ara Ca l'Arenas acull una, potser massa carregada exposició, amb el mar com a protagonista. Una mostra variada,correcte però sense excel•lir,que demostra el per que de la reverència al nom Estrany i que hauria de servir com a full de presentació prou important per aquells que el desconeixen.

L'espai del rebedor ens dona la benvinguda amb dibuixos i les seves tradicionals aiguades. Estrany era un molt bon dibuixant com deixa clar en els dos llapis carbó amb múltiples figures i amb l'esbós d'una aiguada ( situada al costat ) que surt clarament perdedora en la comparança.

Unes aiguades amplament conegudes ja que Estrany les realitzà a centenars. Fonamentades en la taca, l'autor sap potenciar les figures (generalment de nens) que distribueix de manera ben equilibrada per la peça, mentre que un parell de llambregades cromàtiques estableixen els límits de mars i cels, que donen sentit de profunditat amb el bon us de la reserva que estableix en la peça. Obres de gran ofici amb resultats ben reeixits per el públic.

La sala menjador està presidida per un potent autoretrat i en ella senyoregen els seus gravats. Malgrat que per els nostre verals el que es valora d'Estrany és la pintura,el reconeixement internacional del seu fer està en els seus gravats. Uns gravats en els que potencia el dibuix amb densitats formadores de potents tensions que reforcen la intencionalitat, ajudada alhora per una aposta de cromatismes foscos que reforcen l'ambient de tota la peça. Uns gravats que per si sols mereixen la detinguda visita.

Finalment les sales posteriors estan dedicades a la seva pintura, a l'entorn de la cara més coneguda de la mateixa ,en un conjunt homogeni ben grat pel públic visitant en el que s'apleguin les diferents vessants estilístiques que l'autor practicà en vida. Des de la cara noucentista,fins a aquest postimpressionisme tan habitual en ell, o el seu accent més expressionista,això sí tots ells amb la seva empremta personal, amb aquesta pinzellada llarga i gruixuda que el caracteritza junt amb l'amplitud del seu ventall cromàtic.

De tot el presentat,i posats a triar, ens quedem amb una figura femenina de clars aires de Sunyer i amb dos paisatges que es troben en la cambra. Un, de primera època, molt complex,estructurat amb gosadia trencant en certa manera els cànons habituals, jugant no tant amb la pinzellada habitual i cercant una densitat més uniforme, en la que la llum i les tonalitats acaben d'arrodonir en un treball més inusual però d'alta qualitat.

L'altre,amb sensació d'inacabat,està treballat com d'habitud en les primes zones, però en canvi el gruix de la peça es mou en una agilitat inusual que li dona un aire de llibertat que la peça agraeix creant un camp vers l'espectador, assolint així la màxima aspiració comunicativa.

Una exposició,aquesta de Rafael Estrany,que malgrat les seves limitacions s'agraeix i molt. Una exposició que hauria de posar en solfa de nou la potència creativa de l'autor i que hauria de ser una veritable sorpresa per aquells espectadors més joves que no el coneixien.

Cal aconsellar doncs, i de manera fervent la visita, ja sigui per descobrir o mantenir , el coneixement d'un artista cabdal per Mataró, tant per la seva pintura com per tota la seva complexa activitat cultural que hi va dur a terme.