Capgròs
Rafael Català ja ha exposat en dues ocasions a l’Espai Capgròs. Es va estrenar l’any 2004 i hi va tornar el 2009. En les dues ocasions l’artista tarragoní ho va fer amb l’obra que el fa tan identificable. Olis de bodegons i natures mortes, on la llum i l’estudi de les textures juguen un paper determinant. Quadres impactants, sobris, de tonalitats grises, amb elements sempre comuns (llibres, teles, diaris, gerros, cadires), tocats per la llum amb un punt màgic, malgrat el seu gran realisme.
“Al contrari que molts altres pintors, jo vaig començar sent abstracte i em vaig anar apropant cap al realisme”, explica Català, artista d’una llarga trajectòria que l’ha convertit en un creador de prestigi. “Diuen de mi que sóc un artista d’anada i tornada, ara em trobo bé on sóc, però sovint necessito marxar per acabar tornant”. Es refereix al seu procés creatiu, a la necessitat de canviar. “Si estàs massa estona en el mateix, t’acabes amanerant”, explica.
La seva principal obsessió, però, és “pintar l’aire”, com l’aire, apunta, del quadre de Les Menines de Velàzquez, que li dóna aquell ambient tan especial. “Ho dic des de la humilitat, sé que són paraules majors, però cal lluitar per aconseguir allò que vols”. Al final, però, allò que importa és el camí fins a assolir l’objectiu. “És com la felicitat, que en sí mateixa no existeix, sinó que es basa en el camí que et porta a aconseguir allò que desitges. El camí és l’important”. L’Espai Capgròs torna a mostrar, a partir del 22 de desembre, l’obra d’aquest gran creador, que ha exposat arreu d’Espanya i d’Europa
-
Comentaris