Quina és la Madrastra més dolenta del regne?

Les dues versions del conte de la Blancaneus que ens han arribat en pocs mesos de diferència constaten una vegada més l’espionatge industrial que sempre s’ha produït a Hollywood. En aquesta ocasió, però, les dues propostes han hagut de combatre amb l’estela de la mítica versió de la Blancaneus filmada per Walt Disney, i encara més amb el personatge de la Madrastra, una de les malvades més emblemàtiques de la història del cinema. Tan Julia Roberts, a ‘Mirror, mirror’, com Charlize Theron, a aquesta ‘Blancanieves y la leyenda del cazador’, semblen haver sigut conscients de quina era la seva rival més directa i, realment, s’han esforçat per oferir dues grans interpretacions. La de la Roberts, de caràcter més irònic i autoparòdic, explota la vis còmica de l’actriu. La madrastra que construeix Charlize Theron és molt més dramàtica i shakesperiana, i potser per això llueix molt més. Però no es pot negar que el paper de l’actriu és el que més destaca d’una adaptació que demostra, també, com n’és d’allargada la influència de la saga d’El senyor dels anells. ‘Blancanieves y la leyenda del cazador’ pretén emular aquesta narrativa èpica de la saga de Peter Jackson, així com els seus móns fantàstics, però no se n’acaba d’ensortir sobretot per què les pretensions no van unides al talent suficient per rodar i muntar amb agilitat i ritme. Curiosa aposta, per altra banda, la de modificar el conte original amb noves aportacions com aquesta del caçador que dóna títol al film. Un intent de barrejar gèneres i ingredients que no ha acabat de reixir, i de la que només Charlize Theron, val la pena reiterar-se, en surt victoriosa.

espaiisidor.blogspot.com