Arenas

Joaquim Arenas

Pedagog

Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era

Des que l’home és home, moral i sexualitat han estat fortament vinculades. És impossible parlar de relacions entre homes i dones o entre homosexuals ignorant la sexualitat. Certament, la sexualitat és un instint  animal poderós  però és també una cultura humana extraordinàriament variada, una moral social, que suposa un llenguatge, unes regles. Com va  com explicar tan bé el pensador francès .Barreau.

De fa temps, però, a la vella Europa, les antigues regles morals, que reglamentaven els intercanvis sexuals  en les  civilitzacions tradicionals, han estat més aviat arraconades. 

El cristianisme en els seus principis no  era ni beat ni purità. En l’Evangeli, que de fa temps que considera que ca llegir com el codi de la llibertat, se’n parla ben poc de sexe. Jesús sabia  que la pitjor prostitució no és la dels cos.

També molt al principi,  uns anys  més ençà però, el cristianisme va  ser afectat per una sexualitat rebutjada  que implantà  una moral repressiva  i de culpabilitat. De tot plegat se’n deriva el refús alliberador d’una certa moral sexual fins i tot en el seu caire més afí.

La sexualitat  no és tan sols un recurs neutre. El seu ús pot tenir per resultat el millor i el pitjor.  La llei que hauria de guiar el seu ús és la del respecte a l’altre, no considerar-lo mai com un mer instrument.

L’amable lector es pot preguntar hores d’ara,  ¿ a què ve tot a aquesta reflexió sobre la sexualitat llevat de refrescar la memòria  en una qüestió sempre tan vigent ?.

Doncs, han suscitat aquesta reflexió d’entrada, les paraules de l’arquebisbe de València, el cardenal Cañizares quan ha dit que l’imperi gay  i el feminisme destructor, segons el seu criteri, han emprès una escalada contra el bé preuat de la família cristiana.  

L’esmentat cardenal va proferir aquestes paraules justament  la vigílies abans del  Dia Internacional  contra la Lesbofòbia, Homfòbia, la Transfòbia i la Biofòbia i tot plegat coincidint amb la jornada en la qual la policia municipal de València va recordar que  el País Valencià és la tercera autonomia de l’estat espanyol amb més delictes d’odi denunciats per l’orientació sexual de la víctima, segons informa el diari Levante.

 El cardenal afegeix encara que l’anomenda  ideologia de gènere s’amaga  en orientacions  i legislacions  que porten  la societat  a una subversió en tota regla, a una revolució cultural  de conseqüències destructives d’un abast incommensurable per al futur de l’home  i de la societat.

L’actitud i expressió d’un purpurat de l’ església catòlica, lluny d’escometre contra certs col·lectius dels els quals  es  pot dissentir, ens sembla que  ha de mostrar respecte per totes la situacions humanes, que és tant com dir per a tots els homes i dones que Déu ha creat com són.

Altra cosa  és considerar amb amplitud de mires i  expressar amb paraules no ofensives la doctrina de l’Església la qual actualment no manifesta actituds ni opinions afrontoses sobres la  qüestió..

Cañizares havia estat proposat, segons es diu, per ocupar la seu episcopal de Barcelona a instàncies del govern espanyol. Ell sempre s’ha mostrat partidari acèrrim  de la unitat  d’Espanya. Sortosament no es va consolidar el nomenament. Però  ha restat titular d’un bisbat que s’ubica als Països Catalans.

La irritació del cardenal en qüestió ha arribat a la seva culminació quan en motiu d’una  futura trobada dels col·lectius homosexuals  a València s’ha plasmat una imatge pictòrica  amb al Mare de Déu de Montserrat i la Verge dels Desemparats fent-se un petó a la boca. Sens dubte és una provocació inacceptable perquè pot ofendre al món catòlic i  la devoció  que el poble en general ret a la representació de la Verge Maria.

Estem convençuts que aquesta expressió extrema i irreverent no s’hagués produït  sense el tracte desmesurat que, no sols Cañizares, sinó també  alguna altra jerarquia espanyola, ha atorgat als conjunt d’homosexuals. Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.

Quin contrast de pensament i de forma amb  la del seu antecessor a la seu valenciana,  el bisbe Osoro i del mateix papa Francesc noblement i perillosament regnant.

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive