La vellesa arraconada

El quart títol programat a l’actual cicle de tardor del Monumental ha estat ‘Moriu-vos’, una proposta multidisciplinària del col·lectiu Cultura i Conflicte, dirigida per Joan Arqué, amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart i coreografies de Sol Picó. Es tracta d’un muntatge estrenat l’any passat al festival Temporada Alta que compon una mirada crítica a la manera indigna com sovint són tractades les persones grans en les societats suposadament més desenvolupades del món occidental, paradoxalment aquelles que exhibeixen una major esperança de vida com a símptoma de progrés. 

Rellevància social

L’equip de la productora Cultura i Conflicte acostuma a plantejar la reflexió sobre temes de rellevància social a través de diversos llenguatges escènics, que a més complementa amb documentació d’experiències reals, exposicions i tallers educatius. En aquest sentit, els espectadors mataronins poden recordar ‘Encara hi ha algú al bosc’, un treball seu anterior que es va representar també al Monumental a finals de l’any 2020 i que denunciava les violacions sistemàtiques que van patir moltíssimes dones de Bòsnia i Hercegovina durant les operacions de neteja ètnica iniciades el 1992 en la guerra dels Balcans.

A ‘Moriu-vos’ delata ara les formes amb què s’arriba a menystenir els vells, apartant-los com a inútils i restringint la seva llibertat perquè se’ls té com a subjectes no-productius que fan nosa. Ho exemplifica tant en el desemparament i la soledat de qui no té ningú que se’n cuidi, com en l’amargor de qui es veu forçat a suportar l’alienació d’una convivència adotzenada perquè l’han reclòs en un establiment d’asil. 

En el fons, el que l’obra suscita com a motiu central és evidenciar el procés de deshumanització col·lectiva que ha portat a voler treure’s les persones grans del mig, oblidant la consideració de respecte que temps enrere se’ls donava pel valor dels coneixements i l’experiència que podien aportar a la societat.

Decepció

Ara bé, totes les bones raons i mèrits de ‘Moriu-vos’ es queden en el camp de les intencions, perquè la seva translació a dalt de l’escenari decep per erràtica. Amb un guió fluix i una dramatúrgia atropellada, l’espectacle sembla fet a pedaços. En cap moment arriba a agafar volada i tampoc no aterra bé, perquè no aprofundeix conceptualment en res. Perd l’oremus quan s’embranca per la via de la paròdia o per la de les figuracions oníriques i fins i tot algunes de les escenes coreogràfiques de la funció fan l’efecte d’haver-hi estat entaforades només per fer temps.

Amb les carències de relat i de ritme, els personatges queden desdibuixats, incloent-hi els que tenen més protagonisme, com són els de l’Imma Colomer o de l’Oriol Genís, que han de forçar les seves interpretacions i perden versemblança.

‘Moriu-vos’ és una temptativa malaguanyada, cosa que sap greu perquè el seu missatge socialment oportú mereixeria un múscul artístic més potent.